Cercador
acupuntura
Un relat de: llu6na6- Compartir:
Milers d'agulles àgils, feinegen mil rellotges
traus i gafets de veus, subtil acupuntura
del dia que s'enruna, parets i passadissos
que els dits del temps insomne profundament botonen.
Parets del cos teixides, agulles de fer mitja
que a punt d'arròs subjecten, descabdellades troques
de caixes de labors, agulles de picar
explosionant globus a la fira del dia.
La ma que em pren i em deixa. De set, repunt i bastes,
agullonant la pell, teles de delits, fàtues,
ungides de misteri. Roselles de sang pàl·lides
en carn d'instants brodades. Fils tibats de paraules.
Didal confús del somni.
Comentaris
-
pot ser bo[Ofensiu]jaumesb | 23-11-2005 | Valoració: 10
pot ser bo fer un embolic per sortir-ne, com deia l'amic la darrera porta és la que porta a fora, al paradís.
-
Holaaa[Ofensiu]Màndalf | 22-11-2005
perdona però la meva neurona de la poesia avui està de vacances. I la de la prosa s'ha fet un embolic de nassos amb les agulles i uns quants nusos, que jo això de la costura no se'm dóna massa bé. Però que consti que t'he comentat, eh! que aquest poema estava orfe i això no pot ser.
Perquè jo t'aprecio, les coses com siguin.
Un petó d'agulla i perdona la beneitada.