Acte de Fe

Un relat de: Maria Quintana
Uns soldats van portar a la Margarida des de la cel.la fins a la sala capitular del monestir. La noia caminava arrossegant els peus. Els duia lligats amb grillons. Amb les mans, també encadenades, intentava cobrir-se el pit nu. Li havien esquinçat la roba deixant al descobert la seva esquena ensangonada.
La sala estava plena de gom a gom. Vilatans que havien vingut a veure l’espectacle. Alguns no gosaven mirar-la, altres escopien al seu pas, altres l’ escridassaven:
- Bruixa, més que bruixa! Adoradora de Satanàs!
Al fons de la sala, l’abat i un home vestit amb una sotana negra i una gran creu platejada penjada al coll, ja l’esperaven.
La Margarida tenia el cap enterbolit fruït d’una llarga nit d’interrogatori i tortures. El sol de març entrava dins la sala i feia brillar la creu de l’Inquisidor. La noia, enlluernada per l'objecte sagrat, en prou feines s’aguantava dreta.
I va començar el judici sumaríssim.
Els servents del castell foren els testimonis més convincents. Que si l’havien vist preparant pocions, que si ballava ben nua les nits de lluna plena, que si tenia una marca vermella en forma de sis a l’espatlla esquerra....
La comtessa va ser la darrera a testificar. S’havia posat el seu millor vestit i les joies més valuoses. En mig de sanglots va acusar a la Margarida d’haver-li fet un encanteri que li impedia quedar prenyada.
- Aquesta dona és la culpable de que jo no pugui tenir fills! – va cridar plena de ràbia.
La Margarida la va mirar per uns instants i amb un fil de veu, sabent-se ja condemnada, va admetre:
- Això sí que és veritat.
L’Inquisidor va sentenciar-la a morir a la foguera i va començar l’Acte de Fe. Mentre desfilava pels carrers del poble fins a la plaça on havien col·locat la pira, la Margarida recordava les nits d’amor amb el comte absent.
La cara del seu fill, del fill del comte, va ser la darrera imatge que va veure abans que el foc li llevés la vida.

Comentaris

  • Escruixidor[Ofensiu]
    Nil | 24-03-2018 | Valoració: 10

    Quan he començat el relat m'he dit: Som-m'hi! devers l'edat mitja. Però, nooo... a mesura que anava llegint el relat el temps s'esvaïa i jo, Nil de Castell Ruf, era un més entre la munió de gent que presenciaven aital escruixidora escena.
    Maria! i no podria ésser que aquesta història fos una reminiscència d'una existència passada teva en qual tu eres la malaurada protagonista d'aital tràgic final de vida? Meravellós relat, salut, Nil.

  • Inquisició, quina por![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-03-2018 | Valoració: 10

    Un retorn a una época negríssima, magníficament descrita, amb la fe de la protagonista per sobre de tot. No sé perquè em recorda alguna cosa del present... Una forta abraçada.

    Aleix

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 18-03-2018 | Valoració: 10

    Al meu poble les gastaven aixi, jo tinc algun relat similar

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: