Cercador
Abraça'm.
Un relat de: SoliloquiNo preguntis. Només abraça'm.
Sé que t'estic fent mal. Perdona'm. I abraça'm.
No em demanis que et digui el que sento. No em surten les paraules (això no vol dir que no ho senti). I abraça'm.
Dona'm temps. Necessito temps (si, encara més... ho sento). I abraça'm.
No parlis. Només abraça'm.
Sé que et demano molt, però tingues paciència. I abraça'm.
No em demanis que m'obri. No sé com fer-ho. Abraça'm.
Estima'm quan menys ho mereixi. Serà quan més ho necessiti
Només abraça'm... ara només necessito sentir-te aquí, ben aprop meu... abraça'm.
Comentaris
-
No hi ha[Ofensiu]Perestroika | 26-08-2006
cap moment en que algú no mereixi ser estimat...
-
Ara només necessito sentir-te a prop...[Ofensiu]kispar fidu | 21-02-2006
mentre reflexiono sobre el què realment sento, i organitzo un xic els pensaments...
Però abraça'm per sentir-te a prop, per saber que ets aquí, amb mi.
eis! ostres! (no sé si vaig preguntar-t'ho ja fa un temps... però... estudiant de biotecnologia, i sent de la Plana de Vic, suposo que estudiaràs a la universitat de Vic! uooo! mmmm, és que una amiga meva també està estudiant bio allà! ara fa 2on...). Últimament cada dia veig més que certament, "el món és un "panyuel"!
jejeje,
que vagi bé
ens veiem,
Gemm@
l´Autor
52 Relats
100 Comentaris
50176 Lectures
Valoració de l'autor: 9.24
Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...
Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.
Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:
[[soliloqui_2808@msn.com]]
www.fotolog.com/soliloqui
[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]