Abraçada eterna de sorra, sal i aigua.

Acabo de fica'm en aquest món de publicar els textos en relats en català, feia temps que anava llegint diferents escrits però fins avui no n'he trobat cap que m'arribes tant.
El teu escrit es preciós, te una barreja d'amor, de tranquilitat, et transporta a la vora del mar i et deixa volar la imaginació. M'encantaa!
Felicitats i segueix!

m'agrada tant aquest relat que he tornat a passar i de pas, perque no, a saludarte per a que t'animis una mica carinyet, que ets molt gran cuca!!!!!

Curiosa coincidencia,
de valorar la dança del mar i la sorra,
que també vaig tenir fa alguns mesos a Tamariu:

"Les onades, acompassades,
son d'un argent brillant,
i s'acosten insistents a la sorra daurada,
li fan una carícia tendre, i tot seguit es retira, deixant una estela d'or i plata.

Es una dansa que no s'atura mai,
dia a dia, any rera any, com un ball etern d'amor."
ESTELES D' OR I PLATA

Avet

Gracies per oferir-nos un relat tant relaxador.
Mentre el llegia m'he trobat a la voreta del mar on m'has fet sentir la seva remor, l'olor mullat de sorra salada, he vist com empeses rodolaven petites pedres entre la blanca bromera en el retorn de l'aigua al mar.
Molt bonic

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

com diu unaquimera, jo em sento molt identificada en aquest relat, per aixó m'agrada tant, per aixo m'emociona cada cop que paso per llegir-lo. molts muaks presiosa

Vaja! En llegir el títol d'aquest text teu, se m'ha posat un somriure a la cara que m'ha durat tota la lectura... De fet, encara el tinc ara!
M'agraden les coincidències, perquè em permeten sentir més propera a l'altra persona, com ara a tu, encara que no et conegui, malgrat la distància...
Potser per entendre millor el que et vull dir hauries de mirar el meu darrer poema, Idil·li, o la meva biografia, després de la qual cosa entendràs perfectament que m'hi trobo com a casa entre les línies del teu relat!

Ha estat una bona lectura, ja que has sabut crear la imatge amb poques paraules, transmetre una sensació determinada i el sentiment que l'amara.
Ben fet!
Tornaré per llegir-te una mica més...

T'envio una abraçada per celebrar que t'he descobert com autora,
Unaquimera

com si hagués plorat llàgrimes no plorades............. ohhhh pero quina frasse més presiosa!!!!!!! una frase sublim.... jo i amb el que m'agrada a mi la mar...... ojala pogues anar cada dia una petita estona, per escoltar com el mar s'astime a cada un dels grans de sorra.... ets impresionant neneta!!!! motls petons