Laments

Un relat de: almenarenca
Pensaments,
sentiments,
tot, a la ment,
laments.
Desconsol,
i un consol
que mai no arriba.
Esperant,
el meu cor desesperat
desitja trobar
….una esperança.

Comentaris

  • Moltes gràcies, Teresa!![Ofensiu]
    almenarenca | 11-05-2011

    Em fa molt contenta que t'hagi agradat. És un poema que vaig escriure amb 16 anys... i hi vaig abocar el dolor per una ruptura, ja se sap, quan un és adolescent....
    Una abraçada!!!!!!!!!

  • com una gota de mel..[Ofensiu]
    teresa serramia | 10-05-2011 | Valoració: 10

    almenara..., m'agrada!!, com una degustació exquisida, el teu relat!!
    El cor humà sempre sent aquest set immensa, d'amor...Poques vegades, però, gosa expressar-ho. Li fa vergonya.
    Una gran, immensa abraçada de felicitació: ENDAVANT...almenara...escriu, escriu, escriu...
    parla'ns, parla'm...
    trobem-nos.
    Ara i aquí...

  • lienu | 28-01-2011 | Valoració: 10

    que trist cuca!!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de almenarenca

almenarenca

28 Relats

112 Comentaris

32597 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Una vida no es pot resumir ni en cinc ni en deu línies.
És difícil descriure el so del plor del naixement, la satisfacció de la primera passa o la decepció d'una caiguda.
Com parlaria de l'orgull d'acabar la carrera, dels nervis al començar una feina?
No us puc narrar les abraçades, els petons, les carícies.
Amb quines paraules us explicaria els moments feliços ni els instants tristos?
Tot això ha format la meva vida, m'han fet tal com sóc ara.
Jo sóc la meva vida, el meu millor resum.
Aquests relats són una petita part d'ella, una petita part de mi.