M'amagaré darrera la lluna plena.

Un relat de: almenarenca

M'amagaré darrera la lluna plena,
per cridar ben fort
la meva desesperació
en solitud.
Els meus crits quedaran
dins el buit de la foscor
de la seva cara oculta.
Alliberats i atrapats,
Cridats i esmorteïts.
Apagats
per la llum brillant,
de la seva cara alegre.
Aleshores
jo seré lliure,
per tornar a baixar al món
que m'ha fet cridar.


Comentaris

  • lienu | 01-06-2011 | Valoració: 10

    le llegit, no se cuantes vegades, i encara em continue embruixant les teves paraules, el trobo presios!!!!!! si et sòc sincera, ara mateix, m'amagaria jo darrera de la lluna plena..... un peto presiosa meua!!!

  • de les nostres mirades de la lluna en faren dues.[Ofensiu]
    lluis perealbert | 11-04-2009

    Com tu, jo tambe soc llunatic. El poema es com la sojorna melangia d'un desti .felicitats.

  • Poemeta ben...[Ofensiu]
    rnbonet | 11-04-2009

    ...original, utilitzant els dos sentits secularment donats a ambdues 'cares' lunars. Bona metàfora i excel·lent antítesi.
    Salut i rebolica!

  • precios!!![Ofensiu]
    lienu | 18-03-2009 | Valoració: 10

    wapaaa que no t'hasd'amagar darrera de la lluna, que al davant hi ha molta gent que t'estimem moltisim!!!!!!!!!!! ahhh ets una bruixa, i 20 berrugues per a tu , per no dir-me que havies possat nou relat!!!!!

  • jo escolto[Ofensiu]
    sudanellenc | 23-02-2009 | Valoració: 10

    No t'amaguis rere la lluna,
    ni ella em tranquil.litza si no et puc guaitar.
    No cridis en desesperació,
    sempre em tindràs per tirar endavant.
    No busquis pas la solitud,
    no la trobaràs si em vols al teu costat.
    Però si tu ho vols aixi,
    vui ser la cara oculta que et pugui alliberar.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de almenarenca

almenarenca

28 Relats

112 Comentaris

32604 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Una vida no es pot resumir ni en cinc ni en deu línies.
És difícil descriure el so del plor del naixement, la satisfacció de la primera passa o la decepció d'una caiguda.
Com parlaria de l'orgull d'acabar la carrera, dels nervis al començar una feina?
No us puc narrar les abraçades, els petons, les carícies.
Amb quines paraules us explicaria els moments feliços ni els instants tristos?
Tot això ha format la meva vida, m'han fet tal com sóc ara.
Jo sóc la meva vida, el meu millor resum.
Aquests relats són una petita part d'ella, una petita part de mi.