A LA TERCERA VA LA VENÇUDA (espero)

Un relat de: llu6na6

Una desferra talment la bicicleta.
Desmuntada. Mig amagada a l'angle
del jardí on la brossa dorm un son d'ombres
i mirades mortes.
Miro les rodes,
que encara corren pels
camins escarbotats d'ahirs fets ara,
giravoltant a mil revolucions
el compte enrera.
Amb elles creuo els paratges
despintats de la infantesa. Manillars
i mans de melangia que em sacsegen.

Arbre fructificant de la memòria.
Saborosa dolçor de pomes roges.




Comentaris

  • demà si puc agafaré la bici[Ofensiu]
    jaumesb | 16-03-2006

    la bici és moviment

  • Caram! [Ofensiu]
    Bruixot | 03-10-2005

    Caram, lluna, que perfeccionista! No en tens prou amb que el Sergi Elias Bandrés et digui que És la millor poesia que he llegit fins ara a relats en català , que la ROSASP, La Queca i jo mateix et diguem que ens ha agradat molt i molt, tu encara no estàs satisfeta?
    Ja et vaig dir que no li veia pas pegues. I ara tampoc li veig. Està molt rebé, si, de veres. No exagero.
    Ara ja pots descansar per la feina ben feta!

    Ah, i si vols que em miri algun poema abans de penjar-lo, me'l pots enviar! Tot i que no sé perquè confies tant en el meu criteri, no sóc pas poeta jo,
    només escric frases trencadetes de tant en tant. Per ser no sóc ni de lletres! (jo no hi crec molt en aquestes coses, però...).

    Una abraçada!

    Bruixot