YERAI

Tant de bo pogués fer-me petita, molt petita, i romandre en una de les teves butxaques, i quan volguessis, fer-me gran per donar-te una abraçada i fer força amb tu. T'aguantaria perquè no caiguessis mai, ploraria amb tu i et faria riure sense que ho volguessis.

Voldria allargar la mà ara que sóc tan lluny i acaronar-te la cara i eixugar-te les llàgrimes, voldria dir-te que tot anirà bé mirant-te als ulls, voldria donar-te les mans i transmetre't quant t'estimo i que pots recolzar-te sobre mi quan ho necessites. Recorda els bons moments ací, on sóc ara i pensa que tornaran aviat, quan tot hagi estat no res més que un ensurt difícil de pair.

Yerai, ací em tens, i ací tot t'espera. Ja no ix el sol sense tu passejant per la gespa, el capuccino del Haris Bar no té el mateix gust, ni m'agraden les cançons que tant ens agraden quan les ballem o cantem juntes. Voldria cridar als quatre vents: Ànim Yerai! Pareu tots atenció! Feu tots força per ella!

Has de ser forta, jo et passo la que tinc, té, tota per a tu, jo des d'ací prego que tot es solucioni i que tornis aviat, et trobo a faltar i seré egoista, vull ser-ho, ha de sortir tot bé perquè necessito el teu somriure per ser feliç, necessito que m'estrenyis la mà, necessito que tinguis eixa felicitat que tu més que ningú mereixes.

Amunt, Yerai, recorda qui som, tu i jo, quin és el nostre nom, recorda com cridem el nostre nom mentre ens piquem les mans, aviat tornaràs i picarem de nou les mans. T'estimo.