...Xiulava sense saber què era volar...

Rere la porta del seu crit
s'obrien uns ulls plorosos,
li feia mal el pit
de tan sentir.

Rere les seves mans,
el bolígraf esdevenia fràgil pel seu vers,
i ni tan sols les ànsies d'escriure
la feren feliç.

Potser, tal dia com avui,
hauria volgut tacar de tinta els seus escrits,
què ara absents
relaten la vida d'un passat mut.

Potser, tal dia com avui,
hauria volgut tintar de blau el cel,
que ahir
li va enfosquir les ganes de ser més.

Rere l'ombra del seu cos,
la finestra obria tímida les seves portes,
el vent xiulava sense saber
què era volar.

Rere el seu plany,
la seva mirada restava immòbil,
el seu silenci cridaner
sota aquest mar.