Xafarderes

Un relat de: Robert Bavastell

-No n'estic segura, però m'ha semblat veure la Maria de la fleca parlant amb un noi. No l'he pas conegut. Diria que era de fora. ...Tan jove que és la Maria! Espero que no sigui un ganàpia aquest xicot.
La iaia Rosa mirava per la finestra mentre feia ganxet amb la seva amiga, la Pepita. De fet, hi mirava a totes hores. És sorprenent la capacitat que tenen les iaies de fer qualsevol cosa i mirar per la finestra al mateix temps. Es clar que com que les finestres del pis donaven a la plaça era fàcil encantar-s'hi.
-Pots comptar- va replicar la Pepita. -és el petit de ca l'Hereu i està fet un mala peça.
Només calia una mirada, una insinuació d'algú que passés per la plaça, per descabdellar tota una història al seu voltant, normalment morbosa i suculenta, amb tots els elements propis d'una telenovela.
Però s'ho passaven tan bé!
A mitja tarda, es preparaven unes herbetes que normalment acompanyaven amb carquinyolis i continuaven tafanejant fins que encenien els llums de la plaça. Després, la Pepita s'aixecava, recollia el seu ganxet i s'acomiadava de la iaia Rosa fins l'endemà. La iaia, amb la vista cansada, no hi veia gaire bé amb la llum dels fanals i no tenia més remei que deixar-ho córrer.
Anava a dormir aviat, just després de sopar, per llevar-se d'hora i poder observar les noies de la fàbrica que a les set del matí passaven en estol sota les voltes.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: