Cercador
Vull pensar
Un relat de: res no és mesquí- Compartir:
Vull pensar que encara ets llum
que vas ser sempre llum,
fins i tot quan vas trencar
la darrera cantonada
per perdre't més enllà.
Vull pensar que sobrevius
a l'heremetisme de la vida,
a la seva buidor insuportable,
a la seva tristesa tan nua...
Que sobrevius escrivint,
que escrius com jo, per sobreviure.
Vull pensar que si fracasso
en un inútil intent de sosternir-me
trobaré en la caiguda
l'amor de la teva poesia
i el seu missatge em sofragarà.
Vull pensar que encara comences,
com això nostre,
les poesies per l'últim vers.
Comentaris
-
Thyst | 04-09-2007 | Valoració: 9
m'encanta!
això de començar les poesies per l'ultim vers m'ha fet molta gracia :)
gràcies pels ànims!
ptns!
PD: Si? a mi m'encanten! Sweet child, welcome to the jungle i don't cry... fuah! mitiques! -
...[Ofensiu]gypsy | 19-08-2007 | Valoració: 10
sobreviure escrivint, el dit a la nafra.
Els mots ens rescaten de les realitats amargues i ens ajuden a seguir lluitant i a comprendre'ns.
He llegit algun altre poema teu i veig que el tema del fet literari hi és present. M'emociona el tema i més quan és tan ben escrit i traspua sensibilitat com aquest teu.
una abraçada!
PD: "Escric per sobreviure" a la teva bio. M'identifico plenament amb aquesta frase.
-
i així ho hem de fer..[Ofensiu]Densito | 02-08-2007 | Valoració: 10
Passejar per la vida sense oblidar qui som qui vam ser. Lluitant per allo que estimem i qyue varem estimar.
m´agradat molt aquest vers del teu poema :
"Que sobrevius escrivint,
que escrius com jo, per sobreviure."
Això es el que provo de fer jo, sobreviure escrivint, bescanviant dolor per versos d'estim.
Salutacions
Densito
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
56 Relats
115 Comentaris
55516 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.
Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...
Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?
Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com