Vull hissar les veles amor!

Vull navegar en el valer del teu cor. No m'importa com de llarga serà la travessia, tampoc ara vull saber-ne el destí; únicament sé que vull fer aquest viatge amb tu.
Shhtt!!! No em diguis que tens por de perdre't, perquè jo també la sento a flor de pell, però saps? Les estrelles seran les nostres guies i la lluna la nostre brúixola.
Sé que la mar és inestable. Que de la mateixa manera que dibuixa paisatges idíl·lics de mar plana, de bonança; en dies de tempesta pot donar lloc al marejol, a la forta maror…
I sí, en tals circumstàncies, el teu valer, ara nostre - si tu vols - pot minvar, desviar-se de la travessa, retornar-nos al port on varem iniciar aquest viatge.
No podem creure que no existiran aquest i d'altres obstacles, però si estem junts, si unim les nostres mans i lluitem contra aquestes adversitats, podem seguir remant, navegant, descobrint nous paisatges, planejant noves rutes.

No sóc bon mariner, de la mateixa manera que no sóc una bella sirena... Però t'estimo amb tot el meu cor i t'ofereixo el meu tresor més valuós: sentiments de tendresa, d'amistat, de paciència, de constància, de sinceritat, d'amor...

Vull navegar en el valer del teu cor... Vols?