Cercador
Vull fer-te l'amor
Un relat de: monpuiga- Compartir:
Vull fer-te l'amor
una nit, tots dos
desafiant el temps
desafiant els cors
abraçats l'un a l'altre
anant a la deriva
pel camí del teu tors
llepant la pell
que separa
i està alerta
a la següent carícia
a la nova mirada
a la nova besada
infinita pels dos
Vull fer-te l'amor
i vindré a buscar-te
agafaré la teva pell
per a cobrir-la amb consciència
de besos que et daré
carícies i fineses
i ens convertirem en un
i ens desfarem en rialles
i traurem l'ansietat
per no tenir-nos l'un a l'altre
I mes igual que hagis fet
i mes igual qui sóc jo ara
sols se, que tan sols se
que un dia, vull estimar-te
Comentaris
-
Gevic | 25-05-2008 | Valoració: 8
T'has lluït en la primera estrofa. Sense paraules. En general, molt ben fet.
-
Tot [Ofensiu]Yuna | 30-05-2006 | Valoració: 10
hauria de ser tan clar i senzill com en aquest relat !!
És fresc i maco !!
Enhorabona
Petonets
Txell
-
Directe[Ofensiu]TempusFugit | 29-05-2006
sense embuts ni vacil·lacions. Sense floritures. COm ha de ser quan es tracta aquest tema.
-
Molt molt soncer[Ofensiu]Taize | 29-05-2006 | Valoració: 9
Un poema molt ben trobat amb molt de significat! m'ha agradat molt la teva manera d'escriure.
Valoració mitja: 9.25