Vull fer-te l'amor

Un relat de: monpuiga

Vull fer-te l'amor
una nit, tots dos
desafiant el temps
desafiant els cors
abraçats l'un a l'altre
anant a la deriva
pel camí del teu tors
llepant la pell
que separa
i està alerta
a la següent carícia
a la nova mirada
a la nova besada
infinita pels dos

Vull fer-te l'amor
i vindré a buscar-te
agafaré la teva pell
per a cobrir-la amb consciència
de besos que et daré
carícies i fineses
i ens convertirem en un
i ens desfarem en rialles
i traurem l'ansietat
per no tenir-nos l'un a l'altre

I mes igual que hagis fet
i mes igual qui sóc jo ara
sols se, que tan sols se
que un dia, vull estimar-te

Comentaris

  • Gevic | 25-05-2008 | Valoració: 8

    T'has lluït en la primera estrofa. Sense paraules. En general, molt ben fet.

  • Yuna | 30-05-2006 | Valoració: 10

    hauria de ser tan clar i senzill com en aquest relat !!

    És fresc i maco !!

    Enhorabona

    Petonets

    Txell

  • Directe[Ofensiu]
    TempusFugit | 29-05-2006

    sense embuts ni vacil·lacions. Sense floritures. COm ha de ser quan es tracta aquest tema.

  • Molt molt soncer[Ofensiu]
    Taize | 29-05-2006 | Valoració: 9

    Un poema molt ben trobat amb molt de significat! m'ha agradat molt la teva manera d'escriure.

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: