Paisatge fugicer

Un relat de: monpuiga

Plou.
Tot és humit
fa un dia gris
i hi ha una llum estranya.
La vida, canta
mentre a fora se sent
el toc-toc
de l'aigua que passa.
Llàstima que aquí
quasi no quedi
terra per mullar,
ni verd per veure
quan arribi la primavera.
Hi ha boira
entre les muntanyes,
núvols tocant les persones
dins casa seva;
muntanyes infectades de cables
d'allà on l'asfalt impera
Màquines, ponts
esboranys, pisos,...
l'últim bocí d'herba.

Ai, dels llargs camins de ferro.
Entro al túnel.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: