Al CSA Can Vies

Apreto fort les dents
per tal de no cridar
la ràbia que sent
el meu cos

Apreto els punys
i continc els cops
quan la màquina
trepana la terra

Inflo d'aire els pulmons
per no respirar l'aire
podrit per ells,
podrit de peles.

Obro els ulls
i sols veig misèria
la que ells,
cada dia generen.

Faig treballar el cap
i invento estratègies
per a fer-los callar,
fer-los parar.

Controlo el cor
que a cada cop,
gairebé sempre,
sem desgavella

No tanques mai la boca,
i aquí i ara ho dic
que aquests podrits
cada dia ens roben!

Crida ben fort!
que volem seguir aquí
i que no els interèssa
que fem les coses de cor.

Deixa't anar!
i ensuma l'aire
deixant de ser autòmata
del seu negoci fosc.

Dona't tot tu!
i mostra el fàstic
mostra la ràbia
mostra el rebuig.