Al CSA Can Vies

Un relat de: monpuiga

Apreto fort les dents
per tal de no cridar
la ràbia que sent
el meu cos

Apreto els punys
i continc els cops
quan la màquina
trepana la terra

Inflo d'aire els pulmons
per no respirar l'aire
podrit per ells,
podrit de peles.

Obro els ulls
i sols veig misèria
la que ells,
cada dia generen.

Faig treballar el cap
i invento estratègies
per a fer-los callar,
fer-los parar.

Controlo el cor
que a cada cop,
gairebé sempre,
sem desgavella

No tanques mai la boca,
i aquí i ara ho dic
que aquests podrits
cada dia ens roben!

Crida ben fort!
que volem seguir aquí
i que no els interèssa
que fem les coses de cor.

Deixa't anar!
i ensuma l'aire
deixant de ser autòmata
del seu negoci fosc.

Dona't tot tu!
i mostra el fàstic
mostra la ràbia
mostra el rebuig.

Comentaris

  • Sants Sants Sants Lliure i Tropical![Ofensiu]
    Jimmyjazz | 09-11-2006 | Valoració: 10

    Quan varen enderrocar l'Hamsa algu va dir per algun canal dels pocs que ens segueixen, efimerement, que ens poden treure un espai, però ni el que hem viscut allà ni l'escola d'autentica democracia que per a tots ha sigut. Així que sense Hamsa varen neixer dotzenes de nous projectes. I això no ens ho poden treure.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: