Davant el sol

Un relat de: monpuiga

I no em canso de viure
mentre m'imagino volant
sota un mar de muntanyes
més enllà del cel estaràs
just davant del sol
mirant-lo ben bé de cara,
igual que com jo,
estic, visc, l'ara.
S'ha aturat el temps
i no vénen a la memòria
maldecaps del moment
males decisions passades
que s'haurien de canviar possiblement.
Però costa desfer lo ja fet
i dol, i vaig a batzegades.
Canviar el moment
i iniciar una nova vida
canviar els aires
del vol, cercar nous dies
oblidant la monotonia.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: