vull cridar !!!

Deixa de fer veure que no n'ets conscient, deixa de dir paraules que fins i tot a tu et costen de creure. Ho fas per que saps prou bé que no puc dir-te que no.
Que m'arrossego només per treure de dins teu un t'estimo tot i que sigui fals.
M'estàs fen tant de mal però segueixes sense adonar-te de res...
Obre els ulls, merda ! De debò penses que faria tot el que faig si la meva intenció fos només caure't bé ...???
N'estic farta de jugar a aquest joc on haig de fer callar constantment al meu cor amb por de que t'allunyis.
Quin és el motiu que fa que em demani constantment què estic fen ?
Per que sóc com sóc no puc estimar-te ? per que tu ets com ets, t'haig d'oblidar ?
No, no vull. Aquesta societat estúpida no farà callar el meu cor. Només el teu rebuig, tan sols si ho vols tu, diré adéu a aquest sentiment que pot semblar desassenyat però que sent com ho faria qualsevol ésser que estima.
I què n'haig de fer si aquest pobre cor meu no té ulls i vol volar lliure com un ocell indiferentment del que pugui pensar la gent ?
Que m'amagui? Que ho deixi estar? Ho sento potser he fet tard.
No em fan por les males mirades, ni els dits que assenyalen com si apuntessin per disparar.
El que' m fa por es perdre't, i haver de trencar amb les petites possibilitats que a hores d'ara m'apropen a tu.
Si, en soc conscient que potser son massa petites però que seria de nosaltres sense els somnis ? ...
Estimar-te ... quina bogeria !!!!