t'he oblidat.

Aviat arribarà el moment d'oblidar-te a tu també.

D'esborrar moments, de trencar secrets i pintar de blanc aquest fastigós present.

T'allunyaràs, fent part d'aquesta llista estúpida d'intents…

No pateixis, em conec i sé que el temps m'ajudarà a empesar-me la realitat.

Sé que la culpa es meva per pensar que … potser … tu …

Però mira'm , tu tampoc has entès rés de tot allò que et deia amb la mirada, tres segons sense dir rés, tres segons que tot sobrava, només tu i jo i la evidència descarada que em cremaven les paraules.

Buida'm les mans de totes les intencions amagades , i fes-me entendre que no es possible,

Explica'm com tocar de peus a terra, no em deixis volar, no em deixis creure que…

Obliga'm a assumir que tot es una bogeria, que el teu camí i el meu mai es tornaran a trobar.

Un adéu com si rés, un final descarat i una mísera incertesa de poder-te retrobar.

Que em queda si te'n vas ? que en faig d'aquesta absurda tranquil·litat?

Jo no et demano tant!
Només espera't a que acabi de creure'm que tu i jo som com un espai innecessari , com una gota d'aigua inservible, com una incrèdula historia amb un final anestesiant , com un gol de l'equip contrari, com un segon més en un temps esgotat.

Malgrat tot només som dos essers que s'han creuat en un destí desdibuixat,

Tu ja no hi ets i a mi m'és igual, tu marxa, jo callo, intentant no plorar...

S'ha acabat, l'evidència m'ha desfigura't aquell somriure que tu al principi m'avies regalat.


Avui t'he oblidat.