TOT ALLÒ QUE NO ET VAIG DIR...

Un relat de: silenci_fosc

Tot allò que no et vaig dir,
ho amago sota el coixí
barrejat amb les mentides que t'havia d'oferir.

Tot allò que no et vaig dir,
continua vivint en mi,
s'empetiteixen quan apareixes
i se'm claven per dins del pit.

Tot allò que no et vaig dir,
balla nu pels meus sentits,
suggereixen la derrota
i se'm escapa de entre els dits

Tot allò que no et vaig dir,
m'està tornant boja,
em xiuxiuegen a cau d'orella
que et mengi tota la boca

Tot allò que no et vaig dir,
ja no te cap sentit,
tu vas marxar pel teu costat i jo per un altre camí.

Tot allò que no et vaig dir,
ho vaig llençar a les escombraries,
vaig fer un poema de merda
per entendre aquesta bogeria.

I no va ser suficient,
adornar-me del que és evident,
però callo com sempre he fet,
dissimulant entre la gent.





Tot allò que no et vaig dir...
ho guardo només per mi .

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: