dispara'm

Un relat de: silenci_fosc

Tapa't els ulls i dispara'm...

Regala'm l'oblit embolicat en paper de color rosa
i fes petar el motor d'aquesta maleïda fantasia.
Les supliques silenciades s'han cansat de no ser escoltades, dormen desitjant la mort i ploren recordant l'oblit.
Encara que el meu esquelet continuí ballant l'estúpida dansa de la llibertat i assumeixi el fet de ser de color negre, jo el faré percebre la realitat que amb les teves mans m'has ofert descarada.
Contempla les ferides que per dins duc amagades i plora tot el que jo he anat sopant de nits en blanc i fades cansades.
Has fet miques l'estabilitat que tenia dibuixada, tu no ho has entès i m'ofereixes les deixalles que et sobren d'afectuositat que poc a poc em maten.
Estic cansada d'estendre l'esperança en cordes afilades que en girar-me sempre cauen.
Quan desinfecti l'anima de desitjos improbables no em recordis com aquella que de reüll sempre et mirava, si t'apropes podràs veure que tímidament t'estimava...

t'estima... va.

Comentaris

  • indefinida | 17-10-2007 | Valoració: 10

    Bruta'l! Tan de bó algun dia tingués el valor de deixar-me disparar...


    Salut!

  • suau i plè de rancúnia[Ofensiu]
    perunforat | 06-09-2007

    M'han encantat llegir aquest relat. Un cop minva la fera, la ràbia, la impotència...queden les ferides que es van tancant i l'oblit segella la pell per poder seguir suant somriures sense més a causa de la felicitat. Quan un lladre roba descaradaments les il.lusions que un guarda amb pany i clau...és imperdonable...mica mica....s'apaga l'espelma d'allò que va ser el millor moment, o ho semblava...
    Et seguiré la pista!

    rkl

  • Hola de nou[Ofensiu]
    Arbequina | 06-09-2007

    I ja paro que sinó no faré res més que llegir-te. Molt molt bo el relat. Segueixo pensant el que t'he comentat fa una estona no sé on.

    El final, genial:

    "Quan desinfecti l'anima de desitjos improbables no em recordis com aquella que de reüll sempre et mirava, si t'apropes podràs veure que tímidament t'estimava...

    t'estima... va."

    De debò, em sembla genial.

    Una abraçada. A reveure.