Vull berenar amb tu un altre dia

Un relat de: Jacint Pau
I em menjo els teus llavis

com si fossin papallones.

Poc a poc i sense treva.

Fins que es fonen.

I et ressegueixo el coll amb la llengua

i te'l dibuixo a petons.


I estires el cap enrere

i arqueges l'esquena oferint els teus pits

que les meves mans ja tenen

i gaudeixen amb delit.

I hi arribo prest amb la boca,

amb els llavis

i la llengua humida i l'alè calent.

Pit a pit, mugró a mugró,

un i un, que dos son dos.


Mentre, les mans s'avancen lleugeres:

i els dits exploren malucs, ventre,

venus, cuixes...

I a la fi, l'anhelada flor,

i el seu rei, i els seus llavis...

I me'ls menjo com si fossin papallones

amb delit i sense treva

fins que es fonen.

I ja indefensos i exhausts

s'abandonen

i deixen pas al visitant ardent...





Ja fa estona que el temps no compta;

que no hi ha silenci,

però tampoc cap remor;

que no hi ha claror,

però no és pas fosc.

Que el món més proper

és a un altre món.

Només gemecs, suors i olor a sexe,

plaer.


I de tant en tant obres els ulls,

per comprobar que hi ets, que hi som.

Perquè quasi no t'ho creus.



Vull berenar amb tu un altre dia

Comentaris

  • No te m'acostis[Ofensiu]
    Jacint Pau | 02-02-2017

    Si, ja veig, estem fent treballar molt els insectes. Què deuen tenir...?
    O son ells que ens fan treballar a nosaltres?

    La veritat és que hi ha dones que la seva pell – i elles mateixes– em recorden la suavitat i delicadesa de les papallones. Me les menjaria.
    No te m'acostis, podries ser una d'elles. Ha, ha, ha...

    Gràcies, Montseblanc, per les teves generoses paraules, son molt boniques. M'agrada com escrius. Llegeixo poc, però et llegiré.

  • Lepidòpters humits[Ofensiu]
    Montseblanc | 02-02-2017

    Sensual i delicat poema que, a la vegada que bell, és excitant com una carícia lleu que fa posar la pell de gallina. Darrerament els insectes es passegen molt per la pàgina. Ja sigui espiadimonis, escarabats, mosquits o papallones. Gràcies per les imatges que m’has fet venir al cap i per les sensacions que he notat a tot el regne...

  • Filantropia, dos punts[Ofensiu]
    Jacint Pau | 02-02-2017

    Em desconcerta i m'agrada això que dius de que 'm'escric'. Però el que més m'agrada del teu comentari és que, tot ell, és un poema d'un erotisme fresc i molt subtil.

    El goig és meu de veure com el que un escriu no només és capaç d'arribar a un altre i no deixar-lo indiferent, sinó que amés excita i produeix plaer. Un goig, un plaer, per a un –també– amant del plaer. (T'he llegit)

    T'he llegit, m'agrada, ets tu. El que he llegit m'ha arribat, m'hi he vist, m'ha excitat.

    Un plaer, gràcies,

  • M'has excitat la flor[Ofensiu]
    Filantropia | 30-01-2017 | Valoració: 10

    M'encanta com t'escrius, és un goig poder llegir des de la visió masculina. Puc notar com floreixo a cada lletra i cada paraula que has narrat.
    Moltes gràcies per escriure't!

  • i ja que ho dius...[Ofensiu]
    Jacint Pau | 12-01-2017

    Ben mirat, i ja que ho dius, potser si que estaria bé ser dóna encara que només fos per un berenar com aquest.

    Me'n vaig a veure el teu espiadimonis.

  • Passió al 100%[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 12-01-2017 | Valoració: 10


    Bon vespre, sóc en Nil, el del poema Espiadimonis. Només dir-te que m'ha fet gracia que tu facis servir papallones per a escriure aquest poema tant apassionat i intens: Qui fos dona per una nit!

l´Autor

Foto de perfil de Jacint Pau

Jacint Pau

43 Relats

69 Comentaris

31014 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
Dissenyador gràfic per a poder pagar el super i el lloguer. Per a tot el demés (per a poder viure): pintor, cal·lígraf, poeta, cuentista, inventor... I també: pare, fill, nonno, amic, amant, company, col·lega... i últimament bloguer.

Podeu veure més a: A cops de llapis. Una finestra per la que mostrar algunes de les coses que faig, penso...
http://jacintpau.blogspot.com

I també al web professional www.ygrega.com