Vot en blanc

A una vocal en els dies previs a les municipals del 2003

Em vas enviar un missatge al mòbil i em deies que cagondena que t'havia tocat ser vocal en les properes eleccions. Que no volies ser-ho i quina me i quina porqueria i per què a mi? i què he fet jo? i no vull ser-ho i d'on trec una bona excusa signada pel metge de capçalera?

I després vam parlar i només feies que rondinar: Tot el diumenge allà ficada i vinga venir gent i vinga cares i mirades i
- T'ha tocat a tu, oi nena?
I ostres quina vergonya; la veïna del cinquè (què deu votar? o Convergència o PP segur? I a mi què em fa que voti el que li surti de la figa.
Collons, m'han fet emprenyar!)

Tot això m'ho vas venir a dir, per escrit o de paraula, i jo t'escoltava i feia bromes o bé et prenia seriosament i lamentava la teva situació. Després d'alguns tallats i cafès, finalment, et vaig fer veure que no hi havia per tant i que bla, bla, bla.

El que no em vas dir ni compartir era que el teu llit crema com les fogueres de Sant Joan, que dus una xuclada al coll i atenció, senyores i senyors, n'estàs orgullosa (qui ho diria, que et faria goig lluir la marca de propietat!).
Et calles que, ara, hi ha qui t'espera a casa amb una amanida grega i un blanc del Penedès ben fresc mentre sona Moustaki en el Cd que et va regalar pel teu aniversari. No m'expliques que passegeu de bracet pel parc de l'Oreneta, Monteroles, Cervantes i també per la Carretera de les Aigües amb Barcelona als vostres peus, els diumenges al matí després de jugar i dutxar-vos plegats.

I ho sé que amagues caps de setmana tancats en hotels de tota la geografia peninsular.
Caps de setmana!!!

(Agafeu aire)

Ara sí que no et dona la gana de compartir aquest príncep que et desperta a mitja nit i et fa l'amor amb tendresa mentre a cau d'orella et recita les més belles paraules mai dites i que amb la mateixa llengua és capaç de dur-te al paradís quan s'esmuny entrecuix avall i tu tibes els llençols i serres els llavis i espires, expires de plaer.

I et besa i et diu bona nit, Núria. Tot va bé.

Això, bé que tu calles!

I que t'escolta i et diu que l'omples
- i jo a tu, amor meu?
- I és clar, abraça'm!
I ja hi tornem a ser pels trossos!

I no m'envies "meils" explicant-me que cada dia és una festa i que repenjada a la seva espatlla que bé que saben les pelis del Verdi i que heu vist tot el que es representa a Barcelona i alguna sala de Madrid i vinga copes a Sant Cugat, Arenys o Sitges.
Després de plegar!!!
En dies feiners!!!

Quan van mal dades, jo,
- Anem a prendre alguna cosa i parlem.
Quan hi ha problemes Nati aquí, Nati allà.
- Mira que em moro i no sé què fer i escolta m'has de donar un cop de mà i ajuda'm a organitzar això i allò altre i ja saps, la Nati sempre el que tu vulguis nena; per això estan les amigues, oi? Avui per tu i demà per mi.

- I una merda!

La senyora que no se la veu ni se la troba. Sempre el
"deixa el teu missatge en sentir el senyal" piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii amb aquella veu de figa flor que fas.
Sempre està ocupada, ella. Molt ocupada. Ara, que ja ens veurem.
Tant de bo que tot et vagi bé; t'ho dic de tot cor, malgré tout, encara et desitjo el millor... però tard o d'hora em vindràs amb excuses de mal pagador i llavors la teva amiga Nati haurà desaparegut una bona temporada, COL·LEGA. T'ho pots ben creure, estic molt dolguda i emprenyada amb tu.





Nota: Nena, tranquil·la que no te'l penso prendre. Que siguis feliç amb aquell pallús que no li pesa la carn.
Folla-te'l a gust el teu president de taula, cabrona!