VIBRACIONS

Un relat de: Carícies

Preàmbul

Havia aconseguit tenir una tècnica ben depurada en fer-se palles sense mans. A la cadira, sobre el sofà, a la punteta del llit. Fregava el seu cony amb destresa i sapiència. Una mà la feia servir per aguantar-se i equilibrar-se; l’altra, per magrejar-se els pits. N’estava molt satisfeta dels seus orgasmes solitaris. A vegades, notava com el plaer es perllongava en forma de palpitacions als llavis, pessigolles als mugrons o una petita pressió al pit.

La història


Véns de l'habitació, alegre i satisfeta. Ha anat d'allò més bé. Un gustarru que encara perdura en forma de palpitacions a la clòtxina. T'asseus al sofà, al costat del teu xicot. Ell està veient un documental del National sobre unes coves. Les palpitacions no paren. Ell, badalla, et mira i et diu:
• Agafa el mòbil.
I tu,
o què?
• Que fa una estona que et vibra el mòbil.
I tu, t'aixeques i dius,
o ahhhhhhhh! gràcies.
Vas a la cuina i et poses a riure. No pots parar. És un atac. La xona està guerrera i no vol parar de moure’s, de sacsejar-te. I vinga a saltar i tu vinga a riure al pensar que t'ha confós la xona amb el mòbil. Llavors sents la veu d'ell que et crida i et diu,
• Qui era que t'han fet riure tant?
I tu, et poses irònica i treus el cap per la porta de la cuina, dissimules que estàs llegint el missatge i dius
o els de Telefònica que diuen que si els pago 6€ tindré els missatges de franc els caps de setmana del mes d'abril i ric perquè són una colla de lladres.
I el teu xicot des del sofà et mira i et diu,
o Sí, tens tota la raó, però no sé si a mi em faria tanta gràcia.

Penses,
o doncs a mi sí, i molta.

Entres de nou a la cuina i entornes la porta, esmorteeixes el riure mossegant el drap de cuina. Et veus a tu mateixa des de dalt, mossegant el drap que et va regalar ta mare com a part de l'aixovar i encara explotes més. Ja comencen a caure algunes gotes de pixum. Creus que moriràs,( tanques les cames, les estrenys amb totes les teves forces), perquè mai no podràs parar de riure. Treus el cap al passadís i el veus assegut al sofà. Ell et sent, es gira i et mira i veu que plores de riure. Llavors comença a preocupar-se. Agafa la caixa del producte que has començat a prendre per això del mal d’esquena i mira els efectes secundaris i veu que pot alterar el caràcter. Quan treus per segona vegada el cap per observar-lo i rius a cor que vols, ell et diu, comprensiu
• Sí, je,je els de Telefònica són una colla de brètols i lladregots.
Tanques la porta de la cuina.

Moriràs!, moriràs!,
t'estàs pixant a sobre, notes les calces ben xopes. Ha confós el mòbil amb la meva xona i no pots parar, no pots parar. Agafes el gibrell de la galeria, treus la roba que estava per estendre, t'abaixes els pantalons, les calcetes mullades i t’hi pixes. En el precís moment que ell obre la porta i et veu en aquesta fila, a la gatzoneta sobre el gibrell, pixant i rient a ritme de palpitacions de xona.
• Què fas?, et diu amb cara d'extraterrestre que no entén res i tu, sense parar de riure li dius.
• Res, coses de dones. Fuig!.
I no pots parar de riure i se t'escapa un gran sonor pet i això et destrossa del tot. Plores, pixes, pixes, plores i penses, (quan el riure t'ho permet) que la vida és una veritable meravella.
Mentre et cau la darrera gota, sona el mòbil i recordes que el tens a la bossa sobre el llit. El teu xicot et crida i et diu,

o Fina, et truquen.

I tu surts de la cuina, (sona un C’est la vie de Chuck Berry que vas escollir per a les trucades). El teu noi, comença a pensar que no entén res.

o Com és que el mòbil ha sonat des de l'habitació si abans el tenia a sobre,i ... a la cuina?

Ha perdut el fil del documental de les roques i la beta de la seva dona. Tot és molt complicat d'entendre.

Abans d'arribar a l'habitació passes per la saleta i li veus la cara d’alienígena confós i t’agafa un altre panxó de riure. Agafes el mòbil de l'habitació, mires el número que apareix a la pantalla i no el reconeixes. De tota forma, pitges el botó i dius.
• Sí ?, digues
Una veu d'una noia sud-americana et diu que et vol fer una oferta d'Orange. No pots més i et llences bocaterrosa al llit sense parar el mòbil. Comences a donar cops de puny contra el coixí. Rius i se sent des de lluny l'oferta que et fa la noia com a veu de fons. Arriba el teu xicot i entre sanglots li dius que, (no pots vocalitzar, et cau un fil de baba i aconsegueixes dir-li que ara és)

o Orange que em fa una oferta.

Ell, ja no sap quina cara posar-hi i posa la de preocupació extrema. Això, a tu, t’acaba de matar. El veus tan seriós i et retorces sobre el llit, t'abraces la panxa, plores i mentre la noia va acabant de dir això dels 6 megues i bla, bla, bla se t'escapa un altre sonor pet i mors.

Comentaris

  • La rialla fluixa[Ofensiu]
    Carles Ferran | 18-03-2012

    Jo no m’he pixat a es calces (serà perquè no en porto) però m’han caigut llàgrimes dels ulls. Llegir la rialla fluixa m’ha fet el mateix efecte que escoltar-la. M’ha encantat!.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: