Un petit núvol es va formar damunt nostre

Un relat de: Carícies

Allà,
sola
entre les assedegades pedres d'aquell xafogós agost,
va durar ben poc.
De seguida va ser llepada per l'escalfor del calcari incrustat a la terra.
Hi va caure en aquell espectacular indret,
entre el pendís que duia al cel
i la cridòria dels nens jugant al riu.
Al bell mig de tot;
del camí,
de la passió,... de la bogeria.
Hi va caure com a prova física del pecat.
De seguida es va evaporar,
entre respiracions i robes que tornaven al seu lloc,
somriures farcits de màgia amb salsa de por
(mirades que anaven i venien recuperant el món);
l'única gota que va caure i no vas poder amagar
ben endins.


Comentaris

  • Un poema com Carícies....[Ofensiu]
    angie | 01-01-2006

    Maco de debó i penso que bastant clar...
    Les metàfores molt ben construides i un plaer latent que s'ansia...

    Preciós,

    Bon any i continua acariciant,

    angie

  • Una gota de plaer[Ofensiu]
    Carícies | 01-01-2006

    evaporant-se. Passant a formar part de l'aire que respirem o d'una fina pluja.

  • angela | 28-12-2005



    no sé si acabo d'entendre el teu relat...

    "De seguida va ser llepada per l'escalfor del calcari incrustat a la terra."

    aquest vers..."l'escalfor del calcari llepa la noia"?

    imatges no típiques però forçades, difícils d'identificar...

    per cert, he llegit algun comentari teu... hauries de revisar tu també l'ortografia: hi ha algun pleonasme i faltes de puntuació

    però tens força! i imaginació...

    et seguiré llegint

    bones festes!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: