Volutes

la descripció de la música com a mitjà de transmissió d'una vibració que t'embolcalla i que et fa sentir part, en aquest cas, d'una relació afectivo-sexual . Fas servir les paraules d'una manera molt subtil i delicada i la seva mateixa bellesa és un plaer afegit. Molt bó!.
Noia, sento que no hagin publicat "Sol, solet" en el Diari de Girona. Normalment donen preferència als temes locals però, en aquest cas, no ha estat així. Molts petons i gràcies pel teu comentari.

Quan arribes a un relat que ja ha estat comentat en catorze ocasions, què pots afegir-hi, tu? Res, a no ser intentar explicar que, llegint-lo, has experimentat aquella agradabilíssima sensació que només sents davant lectures molt especials.
Ginebre, et llegeixo sempre.

M'ha encantat el teu relat, com descrius els sentiments i els moments íntims. Et seguiré llegint.

imatges íntimes d'uns sentiments únics. Gràcies pel teu comentari; et seguiré

com una imagte líquida, nuvolosa, en la que pots endinsar-te i nadar. Com una pell que acobla per fer-te sentir tot sencer.
El lloc i les guitarres es fonen de seguida, són el parany d'una sirena, l'esquer evanescent per atrapar-te, i després, deixar que sures en aquella sensació tan humida i ardenta, ben coneguda.
Tot açò, i més que no diré, m'ha donat aquesta espiral remorosa i carnal que deixes lliure.
Un bes.

gaudir de la interiorització d'aquesta lectura, tancar els ulls i somiar.

Un espai ideal, uns sons celestials, unes vibracions especials, una comunicació sensorial i al final una relació quasibé espiritual...

La ment s'obre, una calma musical i total aclapara el nostre esperit i ens quedem totalment en pau: amb nosaltres mateixos i amb tot el gènere humà.

Un plaer de lectura, et transmeto la meva enhorabona per l'ambient tan especial que ets capaç de crear.

T'envio una abraçada càlida i primaveral de la meva
aiguasalada

amarada d'una música complaent, suau i joganera, còmplica perfecte d'unes mirades que transporten un magnetisme especial envers l'altre.

"...una i voluptuosa espiral on tenim, per uns instants, la profunda comprensió de la nostra emocionada i galopant energia unida".

És el "click" perfecte per cloure aquest àlbum de cinc fotografies magnífiques.

Enhorabona per haver "retratat" aquests cinc moments, plasmant-hi unes sensacions tan senzilles i tan intenses alhora.

Una abraçada.

Suposo que cadascú pot fer una interpretacìó del teu relat, jo he fet la meva, encara que he llegit el relat mil vegades i el click em torna boig, jo m'ho prenc com un dels mil clicks que tinc cada dia, d'un instant, d'un regal de la vida, però no sé si es això.
Per cert, gràcies pel misatge al blog, encantat de que ens poguem anar "valorant" els relats, encara que al teu costat i t'ho dic sincerament em sento una mica petitet, potser pel teu meravellòs llenguatge.
Es un plaer seguir les teves lletres!

...això que escrius es el que penso quan vec el teu comentaris.. com cony ho expliques tan bé?
l'única persona al món que sap atravessar aquestes teranyines denses que no ón més que dissimul envers els altres i allunyamenta per alleujar el dolor o canviar el punt de vista? però això.. ja t'ho dic cada vegada..

Per cert, ja has vist per allà que pots linkar cap a la meva música oi? si pots comprendre tan bé els textos, estic segur que amb ella et pasarà el mateix... fins aviat cronista

Les connexions entre els humans són un misteri. Hi ha poques coses a la vida tan especials com quan "connectes" amb algú. Aquell magnetisme que sorgeix en una conversa, en una actuació musical o en una senzilla mirada... és tan immens!
Jo conec una persona amb la qual hi estic bé, així de senzill. Sempre li dic que la meva ànima reposa quan estic amb ella, i no he sabut mai el perquè, ni crec que n'hi hagi un. Potser és només qüestió sexual? Som animals no? Però jo crec que de vegades és alguna cosa més....
I ja callo que no et comentaré res del relat. Però què vols que et digui, tot el que ja t'he dit m'ha vingut gràcies al teu text.
Això sí, el click final és genial. Però no se com agafar-ho: Positivament, la fusió és absoluta; Negativament, s'acaba el somni. O me n'estic anant una mica...

Un plaer llegir-te ginebre, i uns petons.
manel

...en les instantànies que ens mostres. Delicades, etèries... com espirals de fum cap l'atmosfera; com records enterbolits per una boirina tènue... i al mateix temps molt vívida i clara.
Saps què? Que visca la Garrotxa!... I salut i rebolica!

la descripció visual d'un món interior ple de vivències, sensacions i cadències...Preciós!

Felicitats i una gran, tendra abraçada,,,, ginebre!!

amb vida, una descripció d'una instantània que no es veu sinó que es percep.