Vivint en un vídeo (temàtica: Infidelitat)

Fa cinc anys que va morir i, és curiós, l'únic record que conserva d'ella és un vídeo, una pel·lícula curta, un curtmetratge de cinc minuts en què hom la pot veure passejant per un parc ple de plàtans, pins, palmeres, freixes, garrics i tota una varietat de plantes que, ufanoses, saludaven la primavera incipient aquells primers dies d'abril. El cel de la ciutat era límpid, sense cap taca blanca que l'enteranyinés. Cada vegada que mirava el sostre blau i el veia d'aquell color tan lluent que semblava irreal, es preguntava per què vivia allà i què hi feia. Es qüestionava molts cops si no havia nascut allà per casualitat, fins i tot per accident, ja que sentia que l'urbs era com una corda que li oprimia el cor fins a escanyar-la i no se'n considerava part integrant. Era com si algú l'hagués posat allà per equivocació.
Algú, en un moment donat, va sortir del darrere d'un arbre i es va adreçar a ella, polida, ben pentinada, vestida amb una faldilla vaporosa i prisada de color terrós. Ella va fer un gest de sorpresa, però poc després va actuar amb tota normalitat, com si ja esperés l'aparició sobtada. Es feren un petó als llavis i continuaren caminant abraçats.
Sap de l'existència d'un amant a través del vídeo, gravat accidentalment per un càmera aficionat a qui agrada filmar paisatges verds tant urbans com camperols. Li va caure a les mans gràcies a un conegut d'un amic del càmera, que de seguida que va veure la pel·lícula va reconèixer la noia. No li guarda rancor. Tanmateix, creu que hauria estat millor conèixer la infidelitat mentre estaven junts. L'hauria perdonada, perquè ella era la dolçor en persona i perquè segurament allò només havia estat un error, un accident. Com la seva vida, sempre pendent del cel.