TITUBEJOS (temàtica: Secrets)

Dubto si hauria de confessar que tinc un secret que no puc revelar. Potser si l'esmento ja em quedaré més tranquil·la. O tal vegada dient solament que guardo un secret ja descansaria i em sentiria més alleugerida.
Hi ha un aspecte de mi que no coneix ningú, que només sé jo. Des que vaig néixer, tinc un do especial, un do que únicament em van conferir a mi. Jo vaig ser l'elegida, però no sé per qui, si per Déu o pel diable. De tal manera que hi ha dues vessants de la qüestió: en cas que l'habilitat hagi estat atribuïda per Déu, parlaríem d'un do; en cas que el poder hagi estat conferit pel dimoni, parlaríem d'una maledicció. Així, el primer apartat mereixeria un aplaudiment, un elogi, una lloança perquè significaria un bé per a la humanitat. El segon apartat generaria contratemps i malestar, comportaria un perill i un perjudici, sobretot per a mi, ja que tothom se'm tiraria al damunt per obtenir més informació entorn d'aquest fet inusual i estrany, per no dir paranormal. Hi acudirien periodistes, científics, religiosos, polítics, metges, en fi, una caterva de gent interessada que em farien la vida més difícil del que és i no em deixarien de petja, arengats per l'expectació que suposa un esdeveniment de tal dimensió, no amb el propòsit de fer un estudi i una valoració de la situació. D'altra banda, de res no em serviria una particularitat d'aquesta mena de cara al meu futur professional, ningú no contractaria una persona perquè realitzés una tasca així, i, en tot cas, molts em titllarien d'estafadora, em veurien com algú que intenta de lucrar-se a costa de la desesperació de la gent que té problemes o d'usurpar el lloc que han ocupat alguns durant anys.
Feta l'estimació, i després d'una reflexió curta, que sempre és la mateixa i que ja fa temps que em formulo, a la conclusió de la qual, a dia d'avui, no he arribat, encara vacil·lo.