Cercador
Viure en un país ocupat
Un relat de: iong txon- Compartir:
.
imatge publicada a Wikimedia commons
En tenia algun dubte, de vegades. Em preguntava si no seria el temps dels botiflers. Que hem d’anar junts, que junts serem més i millors, que és temps de pensar en gran, d’agrupar i no de dividir... En el nostre cas, hi ha molta hipocresia en aquest posicionament.
Tot això que ha passat no ha estat en va. Ara sabem que som una nació Abel, i que estem destinats a la llibertat nacional. Però fins quan encara? És que potser no tenim dret a ser un poble lliure? O tenim encara pendent una càrrega d’indemnització col·lectiva que hem de pagar d’alguna manera? Hi ha alguna missió providencial, alguna missió que hem de dur a terme com a comunitat i que ens demana un curs encara més llarg?
No sé si els Principis Divins poden donar la resposta d’algun d’aquests interrogants. Sí que sabem que en aquest món, aquesta societat resultant de la caiguda, els pobres, els oprimits, els perseguits, si es mantenen en l’Esperit són d’entre tota la gent els qui es troben més a prop del cor del nostre Pare i Mare celestial.
Segurament per aquest raonament s’explica el fet que per enviar-nos el Messies, tan en la primera com en la segona vinguda, Déu va haver de triar nacions ocupades per alguna forma de poder exterior, una nació veïna o un imperi. Segurament aquesta situació d’opressió ens ajuda a recordar, ni que sigui inconscientment, que l’arcàngel caigut governa el món encara.
Així doncs, si ens toca esperar, que això ens ajudi a molts catalans a sentir a prop el cor dolgut de Déu i a connectar ben aviat amb la Seva providència central, pel camí més curt possible. A preparar-nos per rebre la Santa Benedicció dels Veritables Pares i entrar a formar part de la seva família i de la Nació de la Pau i la Unitat, aquesta vegada sí, la unitat de tota la humanitat centrada en Déu i en els nostres Veritables Pares.
.
l´Autor
130 Relats
269 Comentaris
108513 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
EL DIAQuan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.
El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.
Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!
I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.
Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.
Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes
Agustí Bartra
LES TOMBES FLAMEJANTS
Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.
Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"
Ventura Gassol
EL COMTE ARNAU
Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…
És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…
(…)
Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;
i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.
(…)
Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!
I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!
Josep Mª de Sagarra
LE COLIBRI
Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air
il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair
Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !
Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.
Charles Leconte de Lisle
Els Principis Divins, en català
Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".
El meu primer poemari en paper:
Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni
.