Vindrà un dia que les roses tornaran a ser vermelles.

Vindrà un dia que les roses
tornaran a ser vermelles.



Vindrà un dia que les llàgrimes
s'aixecaran i ploraran en rebel·lió...
I segaran les cadenes
amb la força de la raó.
L'opressió deixarà de viure,
però els homes seguiran existint...
Vindrà un dia que les llàgrimes
cauran damunt dels vençuts,
vençuts per la seva
pròpia mesquinesa...
La felicitat no serà de ningú
perquè serà de tothom
Vindrà un dia que les roses
tornaran a ser vermelles
i tindran espines com sempre...
Vindrà un dia que les llàgrimes
seran de felicitat o de la
rosada de la nit.
Però mentre no arriba el dia
seguim i seguirem plorant,
i les llàgrimes cauen i cauran
damunt dels oprimits, dels
esclavitzats, damunt de les
dones sotmeses, i mentre
tan els malvats seguiran
somrient, però vindrà un dia
que els somriure se'ls quedarà
petrificat entre les dents...



onatge