VIDA

Un relat de: vespertina

T'ho diré cantant, les cançons no mereixen ser abandonades.
Escriuré tot el que senti, i potser el que no senti.
No esperaré a que surti la lletra perfecte. Perquè ni tan sols sé què és perfecte.
I aquestes paraules no s'escaparan. Per què deixar-les escapar?
Cançons de lletra diferent, el mateix missatge. Potser sempre per tu.
Ens fem mal podent-ho evitar. La vida és molt més que això... És vida,
Vida,
VIDA.

A cada segon.
Segons de tu, de mi, de tothom.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer