Vida i mort

Quan fa no-sé-quant-de-temps vas comentar-me un relat que duia el mateix nom que aquest teu, em vaig dir a mi mateix que el buscaria. Però em vaig embadalir amb d'altres.
Ara, més d'un any més tard, el trobo, el llegeixo i em pregunto: de quantes maneres diferents es poden enfocar, literàriament, els grans temes de la humanitat?
Gràcies a aquest poema teu, torno a veure que no sempre és necessari (o imprescindible) l'humor ni el sarcasme ni la religió per a enfrontar-nos a la mort, sinó que una millor manera (potser) és conviure-hi recordant-nos que no ens deslliurarem del final (fortament unit al mateix concepte de "vida") sense deixar de banda tot allò que mentre puguem, la vida ens ofereix. És un pensament encoratjador.

M'agrada el poema i el jocs de paraules, que amb tres estrofes passes pel pericle de la vida i la mort, des del bressol a l'ocàs, des del dia a la nit que és la mort. Cert la vida és toto això que dius i més encara, i deixant la realitat que ens toca viure, hi ha el poema bell de viure la vida.
Felicitats.

Així és com m'he quedat, muda.
És un dels millors poemes que he llegit al web, de debò.
Increïble l'ús que fas del llenguatge per dur a terme aquests jocs de paraules. Quan acabes de llegir-lo et sents totalment plè, i aquesta és una sensació que pocs cops m'acompanya.
No ens deixis sense més relats teus, eh!

Una forta abraçada i molta màgia!

El teu joc amb les paraules,
és el domini de la bellesa en el conjunt del poema;
l'acaricies d'un sol cop,
amb la composició espectacular d'aquesta vida, d'aquesta mort.

Gràcies per escriure,
felicitats per transmetre en el meu jo, el plaer de llegir.

SALUT!!!
UNA ABRAÇADA D'EN MARC.