Víctimes de l´amor

Un relat de: maurici

El sis i el nou eren víctimes de l´amor. Sí, heu sentit bé, víctimes. Es van conèixer temps enrere. Ja en feia una bona temporada d´això. Que com es van conèixer? doncs a base de trobar-se en diferents festes i locals. Ja sabeu com va, primer són creuaments de mirades atzarosos, et fixes en algú perque et sembla atractiu, perque té alguna cosa que et crida l´atenció però no en fas més cabal ja que la mirada ràpidament es fixa en algú altre que et crida igual l´atenció o més. Un altre dia la tornes a trobar, te´n recordes que ja l´havies vista i et continua cridant l´atenció però ara d´una forma més precisa, més clara, més definida. Els ulls, el caminar, el cul. Ara ja la busques tu amb la mirada mentre que abans era l´atzar qui us feia trobar. Lentament i paulatina t´hi interesses, no saps perque (potser el cul, ferm i rodonet) però es va desbetllant un interès, busques algú que t´informi, que et digui qui és i com es diu, on viu, quina edat té, si està "lliure". Comences a anar als llocs amb la idea de trobar-la, veure-la. Gradualment passes d´anar de festa per divertir-te, fer emprenyar els teus pares i creure´t un radical subversiu asocial a sortir de festa per veure-la, per coincidir-hi, per tenir l´oportunitat de xerrar-hi. La majoria hi hem passat per això.
Es van parlar per primera vegada en una activitat acadèmica. Era un seminari sobre la importància del números naturals en la resolució de les arrels quadrades. Als dos els agradaven les matemàtiques. Va aparèixer l´amor, així, com us dic. Sense fer res d´especial, de cop i volta. Van sentir aquell formigueig al cos, aquella nosa a la gola alhora de parlar, aquelles ganes de tornar l´endemà a l´excitant seminari i fer-se lloc l´un al costat de l´altre per tal de poder parlar de nou.
I des d´aquell dia de seminari el sis i el nou van anar desenvolupant la seva història d´amor. Però, ai las, el seu amor era prohibit, censurable segons la moral del poble. Això els havia obligat a cultivar el seu amor de forma prohibida. D´amagototis s´havien de trobar, amb excuses diverses, creades sobre la marxa amb la paciència justa per superar la impossibilitat de viure un amor lliure i complert.
El sis era el més pasional dels dos. Més encès i més partidari de cremar-ho tot i fer públic el seu amor. No volia amagar-se més, volia que tothom ho sabés i s´acceptés la seva relació, que de cap manera era contra natura si no lliure, voluntària, numèrica. Creia que no tenien cap motiu per avergonyir-se. S´estimaven i això era prou motiu. Què importava si no era socialment acceptat? No era el seu problema i en tot cas era la societat la que havia de canviar per acceptar-ho. Desitjava obrir les finestres i que entrés l´aire per endur-se aquella olor a rascumit que es respirava. Feia falta una renovació total de la forma de viure d´aquell poble encarquerat i desfassat, decadent. Però no ho feia. El nou l´aturava.
El nou era del tot diferent. Era molt prudent, responsable, partidari de mantenir l´ordre establert i no fer soroll. Alhora era dèbil de caràcter, sense idees pròpies, fàcilment manipulable. Ja li estava bé la societat que li havia tocat viure i no la posava en dubte per res.
En el fons no era més que por a allò prohibit i por al què diran els altres. Per a ell més valia boig conegut que sabi per conèixer. Amb això amagaba la seva inseguretat. No posant res en dubte evitava preguntar-se sobre ell mateix, sobre quin era el seu futur, sobre quines eren les seves expectatives a nivell personal. Volia estar amb el sis? L´estimava realment o es deixava portar?
Era un aspecte que al sis no li agradava de la seva parella però que acceptava amb resignació i voluntat, com una concessió d´amor.
Encara estaven en aquella fase en la qual tenien més coses que els unien que no pas els separaven. A alguns els dura més i a altres menys, va com va.
En tot cas la seva era una relació difícil, plena d´entrebancs en forma de limitacions socials, d´impossibilitat d´expressió pública, de trobades furtives, esporàdiques i ràpides. La impossibilitat de viure plenament el seu amor els estava cremant, consumint lentament, forçant-los a triar entre continuar igual i abocar-se al fracàs de la relació per acumulació de ràbia continguda o a una explosió alliberadora en forma d´anunci en veu alta, clar, diàfan i sense embuts del seu amor però amb unes consequències que s´ensumaven podrien ser desastroses, definitives, catastròfiques. Mala peça al teler, sí senyor.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

maurici

50 Relats

68 Comentaris

68945 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
Vaig néixer al desembre del 1972 (el 23) i es veu que feia un fred de nassos a Vic. El meu pare sempre em diu que va sortir del cotxe amb el que portava a la meva mare a l´hospital per fer un riu (ja veus tu quins moment d´anar a pixar també) i se li congelava la font del riu. Tot i néixer a Vic sóc garriguenc de tota la vida.
M ´agrada escriure i llegir i fer maquetes i trescar per les muntanyes i viatjar als països nòrdics (quan puc i tinc diners, que pràcticament és mai) això darrer potser record d´aquell fred dia d´hivern vigatà en el qual vaig néixer.
Casat i amb dos fills genials. Es poden tenir més coses a la vida però jo em vaig conformant amb el que he aconseguit, que prou m´ha costat.
només una cosa més desitjo, que us agradin els meus contes i que passeu una bona estona amb ells.