Viatge Astral

Un relat de: Multivac

És negre nit.
El rellotge de paret manté el seu ritme regular, relaxant. Entres en un clar estat d'embriaguesa somnífera. Els teus membres s'adormen, i poc a poc, amb tota la calma possible, notes que el teu cos desapareix. Els sentits s'aguditzen i pots escoltar amb claredat els sorolls, també rítmics del teu cor. Una enorme sensació de llibertat s'apodera de la teva ment. Sents que estàs connectat amb tot el que t'envolta, amb tot el que coneixes i el que desconeixes. Tu, ets tot. El tot, ets tu.
Llavors succeeix. El teu esperit, massa gros per encabir-se dintre del teu cos, es desprèn del seu llast terrenal, una màquina perfecte però massa feixuga.
I quedes tu, conscient del que ets, del què serà, del que són... I el teu estat eteri t'empeny a explorar el que passa, de viure aquesta nova sensació. D'aprendre totes les coses que abans no podies veure. Però el primer que fas, encuriosit, és contemplar la teva figura, dormint, amb una expressió d'agradable somnolència a la cara. I t'apropes a tu, insegur del teu propi rostre. Lentament t'atanses els teus dits, i un instant abans del contacte...

És negre nit, el rellotge de paret manté el seu ritme regular, relaxant. Obres els ulls desconcertat. T'incorpores entre les gruixudes mantes, i amb un cert regust elèctric et preguntes si ha estat realment autèntic.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: