Tant... i tant poc

Un relat de: Multivac

Deixo l'enllaç aqui de la imatge que acompanya aquest escrit:

http://sp7.fotologs.net/photo/55/40/29/kritomandia/1200524774_f.jpg

-------------------------------------


Difuminat, desfent-me entre els colors de la mateixa vida. Blau gos... vermell lila. Trista tendresa, companya de viatge, feliç espectacle de sensacions ingràvides.

La cara ombra, amargor conforme. L'escala... i mai sabràs el que ets, figures amorfes que se'ns filtren a les venes, que se'ns enganxen a la roba, i un nen que plora.

Però el company fidel resta, pacient, que tornis a aparèixer. Passiva postura, d'amic afable. Contacte, punt d'unió amb el que queda de la teva aura.

I les hores passen, esborrant impúdiques, el teu pas per l'escala. I els colors es renoven, coneixedors de la teva boira.

Nota muda,

Tristor feixuga...


Tant... i tant poc...

Comentaris

  • Estrany...[Ofensiu]
    rnbonet | 07-04-2008

    ..però poètic. Amb una aura de lluentor amable, de finor concentrada, de misteri amagat.
    PS.-Un altre dia, un altre. Mentre... salut i rebolica!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: