Cercador
Afonia
Un relat de: MultivacEl foc de terra crepita, alegre, dansaire.
Un fum grisenc i pudent, s'enfila cap als núvols,
rastre imperceptible i pluja àcida algun dia.
Mentrestant, els meus crits d'agonia
reboten de muntanya a muntanya,
i ressonen entre els arbres.
La pell, insensible i repel·lent,
es desenganxa del meu cos,
i la grassa, que supura, bullint dins la meva carn,
només aviava el foc.
I tu, dreta al meu costat , em mires, impassible.
I jo, l'únic que puc pensar és en un got d'aigua.
Que bé m'aniria...