Curtcircuit mental

Un relat de: Multivac

La sang, enganxosa i tèbia, li regalimava pel coll, que ja no hauria d'aguantar més el molest pes d'un cap massa gran. Les artèries encara bombejaven el líquid viscós que esquitxava sense miraments el parquet i les parets emmoquetades de la sala d'estar.
Llavors vaig deixar la ploma damunt els papers tacats de tinta correguda. Estava escrivint amb fúria, i em vaig espantar de la meva pròpia ràbia. Feia només un dia que havia mort el pare, i l'anunci de la seva mort no havia fet res més que portar records massa amargs per mi. La mare ja feia temps que era morta, de fet va morir al néixer jo, i això el pare no m'ho va perdonar mai. Vaig tenir una infància plena de violència, i el fet que no sigués un nen com qualsevol altre, només empitjorava la situació.
El timbre de la porta va sonar, sec i estrident. Era la dona fer feines, com cada dijous, però avui era diferent. Jo sabia que avui era el dia, ho podia olorar a l'aire, em bullia a la sang... Feia temps que sabia que m'espiava, però avui no era el mateix.
Així que li vaig obrir la porta, i com si fos un dijous qualsevol, la vaig acompanyar fins a la sala d'estar. Ella es va asseure uns moments, de cara a mi, i no se com, de cop i volta, vaig perdre el control. El cap em donava voltes i quan vaig recuperar el control del meu cos, ho vaig veure. La tenia davant.
La sang, enganxosa i tèbia...

Comentaris

  • Jo també fa poc que he entrat per aquest lloc![Ofensiu]
    13dies | 20-12-2007

    Ei! merci pel teu comentari (així conec persones i us llegeixo de forma discriminada!!!) Aquesta història m'ha agradat molt, tormentada, del meu gust. Curta, concisa i inquietant.
    Veig que fas molta poesia. Jo no en sóc gaire apassionada, però t'haig de dir que la teva es fa molt amena (d'altres autors no els hi entenc ni el títol! Amb perdó...).
    I el tema emmoquetat és difícil, jo m'ho miro a l'enciclopèdia catalana on-line (faig MASSES faltes...) i no l'he trobat. No descarto fer més pesquisses a veure què!!!!
    Apa, ja t'aniré llegint.


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: