Viatge amb sorpresa

Com cada dia, el tren anava ple. Viure a l'extraradi i tenir la feina al centre obliga a la rutina d'agafar el rodalies, habitualment en hora punta i, per tant , la necessitat d'enfrontar-se a un trajecte al llarg del qual la major part de viatgers només pugen, de manera que les aglomeracions solen ser freqüents. Aquesta és la meva realitat de cada dia, encara que de tant en tant passen coses inesperades .

Vaig pujar a un vagó ple de gent un dimarts qualsevol per anar a la feina, a primera hora. Vaig buscar un lloc on situar-me, entre aquella multitud, que ja havia ocupat totalment els seients i bona part de la resta d'espai disponible. A la parada següent, com ja era habitual, van pujar molts més passatgers i, entre ells, dues dones que es van situar davant meu, reduint al mínim el poc espai encara disponible per viatjar dempeus, de manera que el contacte físic era inevitable .

Les dues dones es van col·locar cara a cara -vaig suposar que per poder xerrar - ja que teníem per davant una bona estona de viatge sense cap parada. Jo seguia embadalit pensant en res quan vaig notar les natges d'una de les dones pegant sospitosament contra mi, mentre podia veure, a la cara de la que em quedava davant, una expressió que em va semblar de complicitat.

Aquelles natges que tenia literalment enganxades a mi, van començar a dibuixar uns evidents però discrets moviments, buscant el frec contra el meu entrecuix. L'altra dona, con aquell que no vol la cosa, anava jugant amb el generós escot, que anava deixar entreveure uns pits imponents i molt suggerents.

Jo començava a reaccionar a la pressió d'aquell cul agosarat ia la hipnòtica imatge de l'altra . Vaig fer un gest per mirar d'apartar-me una mica cap enrere, però m'hi vaig trobar amb un jove que tenia a la meva esquena. Impossible moure's.

Les dues amigues, sense massa miraments, buscaven el frec descarat dels seus pits i de les seves cames entre l'entrecuix, aprofitant el poc espai disponible i els vaivens del viatge. La multitud constituïa una garantia d'anonimat, en aquell racó del vagó. Jo, per la meva banda, ja estava completament empalmat i vaig poder sentir que també començava a reaccionar el membre del jove de la meva esquena, que no va fer el menor gest per evitar el contacte. No vaig gossar dir res, per no trencar l'encant de la visió que tenia davant meu, i mens ara que les dues dones intercanviaven les seves posicions . Vaig pensar que una refregada contra el meu cul era un peatge que estava disposat a assumir.

Em trobava empresonat entre un penis creixent , unes natges que no dissimuladament m'estaven, ara sí, masturbant i una dona cara a mi que jugava amb la meva amiga, deixant clarament visible un nou escotàs que també treia el singlot i on es perdia la meva mirada, gairebé de manera hipnòtica, i que la seva propietària s'encarregava que no perdés de vista. Finalment, em vaig decidir a moure un braç i arribar al cul de la dona que tenia enganxada a mi. La seva resposta, i la de la seva amiga, va ser ajuntar-se encara una mica més, per facilitar les meves maniobres sota la faldilla .

Allò començava a ser sensualment difícil de suportar. La polla que tenia contra el meu cul ja estava totalment erecta i seguia perfectament allotjada, movent-se el just per rebre el plaer que pretenia. Al capdavall, ara ja sense miraments, estava acariciant un cul receptiu, mentre seguia aquell reprimidamente atractiu espectacle lèsbic que m'estava proporcionant una autèntica palla per fregament, fins que vaig notar una mà que s'obria pas entre les natges de la meva partenaire i el meu sexe per agafar-lo i remenar-lo, com bonament era possible, per sobre de les meves pantalons. Era la veïna de davant, que també volia la seva part.

Confesso que tot allò em superava i, en un moment donat, serrant les dents com vaig poder i atraient cap a mi tant com va ser possible la meva companya de viatge, em vaig córrer, mentre els meus dits es perdien en un cony, ja totalment xop. Al poc, Les dues dones van relaxar-se una mica mentre es feien un petó, com celebrant l'obtenció del seu trofeu. Vaig poder moure'm mínimament, llavors, almenys prou per separar-me algun centímetre del noi que tenia darrera. Ja només em quedava la visió en perspectiva dels pits d'una de les companyes de trajecte i de les espatlles només coberts pel breu tirant d'una samarreta, mentre buscava com eixugar-me els dits, deliciosament humits .

El tren s'acostava a la següent parada. No era la meva. Es va obrir la porta i les dues dones es van moure per sortir del vagó, no sense abans regalar-me un petó i una picada d'ullet de pícara complicitat. També es va baixar el jove que tenia al darrere, totalment aliè a la meva presència. Es van tancar les portes i just abans que arrenqués el tren vaig poder veure com el jove subjectava amb els braços les espatlles de les dues dones i besava a cadascuna d'elles, just abans que els tres es giressin en un gest somrient que va sonar a comiat. El tren va arrencar. Inconscientment, vaig dirigir la meva mà a la butxaca on sempre porto la cartera i vaig poder comprovar que, efectivament, aquella escorreguda m'havia sortit molt cara .