Cercador
Una trobada inevitable
Un relat de: fantasia_realitat- Compartir:
Així com el criminal, que sempre acaba tornant al lloc del crim, jo, avui, he tornat al petit espai de pocs metres que unes hores abans havia estat cau de luxúria, palau dels sentits i espai on una tensió ja totalment insostenible havia de trobar solució, en una sessió sexual d'urgència, ràpida, impetuosa, accelerada; en una autèntica ràfega d'orgasmes gairebé sense remei.
Diuen que hi ha un sisè sentit que permet identificar les personalitats afins. Potser aquest és l'instint que facilita les parelles duradores o, en aquest cas, els amants compatibles. I és que més enllà de les aparences, de les convencions socials i de les bones maneres, hi ha l'instint, la realitat bàsica que tots amaguem d’una manera o altra, aquella que ens fa ser innocents, criminals o sentir-nos cridats pels plaers de la carn; una realitat que sempre acaba manifestant-se.
Tu vas fer el pas i jo vaig sentir la crida. Així de simple, i així d'inexplicable. Una tensió creixent, un desig irrefrenable i la certesa que aquell breu camí de trobades esporàdiques i escadusseres només tenia un destí possible. Unes copes, un petit forat a l'agenda i, com que l'ocasió fa el lladre, la descoberta d'unes pells que maldaven per trobar-se. Sense donar-hi gaires tombs, ens vam trobar tocant i besant cada racó d'uns cossos ardents, lliurats, com si no hi hagués cap altra possibilitat, a l'altre. Sexe primari, instintiu. Boques, mans i membres entrant i sortint com si no hi hagués demà, com si el temps hagués arribat a la seva fi definitiva.
Suor, esbufecs, respiració entretallada i tremolor als muscles. Paisatge després d'una batalla. Paisatge després de la batalla més plaent que mai ningú no haurà lliurat. Fugim. El deure ens crida i no hi podem fallar. Hi anem amb el perfum de sexe envaint-ho tot i mirant de posar en ordre quatre cabells desordenats. Tornem a ser dues persones normals, convencionals, cultes i professionals. Però ara, també, som els guardians del gran secret del plaer i dels plaers secrets entre dues persones destinades a jaure plegades, tants cops com calgui, fins acabar de descobrir totes les possibilitats d'un desig irrefrenable i meravellós.
Avui he tornat al cau de la luxúria i no hi havia cap rastre d'ahir. Tot a lloc. Ordre. O potser, ben mirat, tot encara era ahir, amb els sorolls, els gustos, les olors i el tacte que, com una orgia de fantasmes suggerents i amables, omplien l'espai fent gairebé tangible la teva presència absent, sensual, embruixadora.
Diuen que hi ha un sisè sentit que permet identificar les personalitats afins. Potser aquest és l'instint que facilita les parelles duradores o, en aquest cas, els amants compatibles. I és que més enllà de les aparences, de les convencions socials i de les bones maneres, hi ha l'instint, la realitat bàsica que tots amaguem d’una manera o altra, aquella que ens fa ser innocents, criminals o sentir-nos cridats pels plaers de la carn; una realitat que sempre acaba manifestant-se.
Tu vas fer el pas i jo vaig sentir la crida. Així de simple, i així d'inexplicable. Una tensió creixent, un desig irrefrenable i la certesa que aquell breu camí de trobades esporàdiques i escadusseres només tenia un destí possible. Unes copes, un petit forat a l'agenda i, com que l'ocasió fa el lladre, la descoberta d'unes pells que maldaven per trobar-se. Sense donar-hi gaires tombs, ens vam trobar tocant i besant cada racó d'uns cossos ardents, lliurats, com si no hi hagués cap altra possibilitat, a l'altre. Sexe primari, instintiu. Boques, mans i membres entrant i sortint com si no hi hagués demà, com si el temps hagués arribat a la seva fi definitiva.
Suor, esbufecs, respiració entretallada i tremolor als muscles. Paisatge després d'una batalla. Paisatge després de la batalla més plaent que mai ningú no haurà lliurat. Fugim. El deure ens crida i no hi podem fallar. Hi anem amb el perfum de sexe envaint-ho tot i mirant de posar en ordre quatre cabells desordenats. Tornem a ser dues persones normals, convencionals, cultes i professionals. Però ara, també, som els guardians del gran secret del plaer i dels plaers secrets entre dues persones destinades a jaure plegades, tants cops com calgui, fins acabar de descobrir totes les possibilitats d'un desig irrefrenable i meravellós.
Avui he tornat al cau de la luxúria i no hi havia cap rastre d'ahir. Tot a lloc. Ordre. O potser, ben mirat, tot encara era ahir, amb els sorolls, els gustos, les olors i el tacte que, com una orgia de fantasmes suggerents i amables, omplien l'espai fent gairebé tangible la teva presència absent, sensual, embruixadora.