Viatge a l’espai a través de la música (El tresor de l’escola)

"Viatge a l'espai a través de la música (El tresor de l'escola)"


-Mare, mare, avui hem escollit el nom de la classe!
-Ah si? I com us dieu?
-Som la classe del Sistema Solar! Ho hem decidit en assemblea i l’Alba ens ha explicat una història que ens ha encantat! Un petit viatge a l’espai a través de la música! Feia així mare...

Fa molts i molts anys hi va haver una explosió gegant, un Big Bang. Li van posar aquest nom pel seu gran rebombori. Una explosió que l’anomenaren l’Orquestra de l’Univers.
Des d’aquell dia estrelles, plantetes, satèl·lits i diferents cossos es varen començar a relacionar amb la música.
Del pentagrama en va sortir la Via Làctia. A dins del pentagrama hi vivim nosaltres, el Sistema Solar! A partir del Sol van començar a girar els nostres planetes i les nostres estrelles. De les negres en van sortir els planetes, de les corxeres els estels, i de les semicorxeres els cometes. Les fuses i semifuses eren partícules i núvols de pols i gas. De la Senyora Blanca Rodona en va sortir la Lluna. La meva estimada Lluna! Cada nota era un planeta diferent del nostre Sistema Solar....

-Quina passada! -va dir la mare.

...i tant!...però la història no acabava aquí. Les notes s’havien format a partir del Sol, que era l’estrella que cremava més i que tots els altres planetes giraven al seu voltant. El Fa era Mercuri, el La era Venus. El Si era el planeta Terra, però fa molts i molts anys l’anomenaven Planeta Aigua (ja sabem que hi ha més aigua que no pas terra!). El Mi era Mart, el Re Júpiter, el Do Saturn, i Urà eren totes les notes més agudes que el Si, i Neptú les que eren més greus que el Do de Saturn.

Quina orquestra mare, havien descobert també el ritme i l’altura de les notes! Així que el Sistema Solar és el que ara anomenem escala de Do!
De cada moviment de rotació se’n creaven partitures, i de cada atracció amb els satèl·lits en surtien melodies.
Cada nit veiem un cel diferent, perquè hi ha infinítes cançons que passegen pel món, i l’Alba diu que no s’acabarà mai la música, perquè cada nit seguirem veient la Lluna i cada matí sortirà el Sol.

-Saps que m’encanta el nom per la teva classe?
-Mare i encara no està tot...Saps per què cada cultura té músiques diferents?
-No?

Perquè des de cada indret de la Terra veiem un llençol d’estels diferent, i com que la Terra no para mai de donar voltes, la música mai et deixa indiferent. Quan cantem cançons les estrelles ballen i els planetes juguen, i és per això que els sentiments es belluguen. També ens ha explicat que els coets han servit per fusionar les diferents músiques.

-Mare, cada vegada m’agrada més el nom de la classe!
-A mi també. Diga-li a l’Alba que heu encertat amb el nom, diga-li de part de la mare que la classe del Sistema Solar n’és una bella simfonia.
-Ja li diré. Avui però em sento un músic astronauta. Me n’aniré a dormir i seguiré somiant amb aquest viatge.



Març 2012 (Escola i carrer, música i plaer!!)