Vespre

Un relat de: Ze Pequeño

Els balcons ja han encès els llums.
Ja som ben avançat el vespre
i hauré de fer el sopar només per un.
La cuina intenta fer la veu amable
quan llesco el pa en silenci
com si tallés la distància que ens separa.
Que trist mastegar silencis amb salsa.
Vessant l'aigua del got, la soledat tremola
asseguda a l'altre costat de la taula.
Compartim la gerra enllagrimada.
Qui sap si a l'hora de dormir
hi haurà un fantasma dins la cambra.
Per si es dóna el cas, apago la mirada
i deixo el meu cos nu, per si t'hi atanses.

Curiosa, pel matí passo la mà
i els llençols freds em revelen les paraules.
Quin llit més gran el que em bressola ara.



Comentaris

  • Genial[Ofensiu]
    paparola | 20-11-2010 | Valoració: 10

    Deu ser l'hivern oi que fa sentir els moments mss baixos....m'agradat molt el teu poema

  • Un esclat de solitud[Ofensiu]
    Fada del bosc | 09-11-2010 | Valoració: 10

    les persones que s'han quedat soles diuen que els pitjors moments són als vespres.
    Frases com aquestes són les que et fan viure el sentiment de soledat ...als vespres...:

    Que trist mastegar silencis amb salsa.
    Compartim la gerra enllagrimada.

    Amb poques paraules has construït uns instants ens has fet sentir la soledat dels vespres.

    La Fada.

  • un bon poema[Ofensiu]
    joandemataro | 09-11-2010 | Valoració: 10

    que transmet amb un llenguatge i construccions molt boniques el sentiment de solitud4
    et felicito
    una salutació de mataró
    joan

  • Que trist mastegar silencis.[Ofensiu]
    panxample | 08-11-2010

    M'agrada el teu poema. Goso oferir-te la solititd del poeta.
    Hauré de fer el sopar només per un.
    Avant

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Ze Pequeño

Ze Pequeño

111 Relats

635 Comentaris

131333 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Agredolça.
Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.


--------------------------------------------------


Em trobareu també a

www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com