vespre màgic a la platja

Són les deu passades de la nit i el meu cap m'està parlant, li costa desconectar. Què diu ara? ah, sí, que no contava que m'hi acompanyessis mai, però mira, aquí estàs.
Sentats a la sorra humida de la platja, sobre una tovallola, no fos cas que agaféssim un refredat.
Notes la màgia de S'Agaró a la nit? els llums de La Gavina brillen a l'aigua, ara ben negre, com estels daurats. El mar està en calma, petites onades arriben a prop nostra, mullant la sorra i deixant-la com un mirall.
Quasi no fa fred, fins i tot, amb la mica de vent que bufa, aviat tindria calor. Quan et tinc al costat no sé què em passa, noto una escalfor que em ve de tu... però tu dius que no tens calor. No hi entenc res.
Sort que està ben fosc, així no et puc veure bé la cara. Sé que somrius, que això t'agrada.
A més, avui hi ha lluna plena, mira-la que maca. Ens està mirant? si ens mira veurà dues persones fent ioga a la platja. Quines coses fem, no? els dos estem cansats de treballar i hem vingut a fer ioga en una platja deserta a aquesta hora, de nit, per agafar un refredat. No és això, tampoc, no exagerem ara. Estem carregant les piles.
He vingut sola molts dies i m'agrada que estiguis aquí amb mi ara.
Si sabessis que a prop et sento... però no t'ho diré altra vegada. Tu saps que t'estimo. S'em van escapar aquestes paraules un dia, sense voler. Feia dies que lluitaven per sortir i jo em mossegava la llengua.
Sé que tu només vols una amiga i això es el que seré. Una amiga a qui abraçar de tan en tan i amb qui compartir moments màgics com aquest.
Però la teva escalfor em crida, saps? m'atreu com un imant i no m'hi puc resistir. Els teus petons son tan dolços...
-Que bona deu estar l'aigua ara, - dius somrient amb cara de murri.
En un moment t'has tret la roba i estàs nedant, al mig d'una bassa tan negre com la nit.
-Uuff genial, totes les platges haurien de ser nudistes, gràcies per portar-me aquí avui, això es fantàstic!- dius quan surts, tremolant una mica de fred, mentre m'estrenys entre els teus braços i em fas un petó.
T'ajudo amb la tovallola, et frego l'esquena, em fas venir fred a mi i tot.
Com pots ser tan diferent, tan especial i sensible? no sé com desenganxaré el meu cor de tu. Necessito ajuda.
Si no estàs amb mi, faig veure que ets un amic i estic contenta d'aquesta amistat.
Però quan et tinc al costat, el cor em fa mal, per totes les paraules que lluiten altra vegada per sortir. Les he tancat amb clau i l'he llançat a l'aigua. No les deixaré escapar més, fins que perdin l'esma, fins que es cansin, fins que es morin. Com jo, quan estic amb tu.
-Anem cap a casa, nena?
Anem cap a casa...
si tu volguessis...