Versos trobats dins un calaix. III

Un relat de: silvia_peratallada

Si trencant-me la pell
Per fer eixir sang roja
Sucant-hi el puny
Alçant-lo al vent
I dibuixant-hi l'estelada
Aconseguiré l'autodeterminació
La llibertat, la independència
Del meu poble, ho faré.

Tinc la pell farta de talls,
I encara no som lliures,
Però la meva doctora sap
El preu de la meva llibertat.

Comentaris

  • Versos punyents[Ofensiu]
    brideshead | 09-02-2007

    i ben explícits, amb aquesta petita amargor d'ironia que saps afegir tan bé.

    M'ha agradat retrobar-te avui i retrobar els teus versos que sempre són, incansablement, contestataris, audaços, atrevits, valents.

    Crec que portes les quatre barres al cor... oi? i me n'alegro molt!

    Un petó ben fort, Sílvia.



l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582541 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com