Venjança... un plat que es serveix fred!

Sexe, sexe i sexe.

Perquè precisament ara que ella passava tanta sequía el món s'encarregava de recordar-li que girava al voltant del sexe? Els anuncis, en que jovenetes i jovenets exhuberants i amb poca roba li deien que es comprés aquesta colònia o aquelles sabates, o de sexe… res de res, les seves amigues, amb l'única cosa al cap que discutir sobre si el seu nou amant les satisfeia més sexualment que el d'abans, o si el seu era més atractiu que el de la veïna del quart, que per cert, a part d'estar molt bona, estava feta una berjaula, baixant a comprar el pà amb poca roba, i pujant un home diferent cada nit, i fins i tot els programes infantils, amb dibuixos animats que s'ajunten, es separen, s'enamoren, i senten més que els adults, més que ella mateixa…

Perquè ella tenia totes les vies d'aconseguir sexe força espatllades, i després de cinc mesos d'abstinència, havia començat a dubtar de la teoria de la seva amiga, aquella que li deia que no hi feia res, que tingués tots els camins d'accés al sexe tancats, que els homes, anaven tant sortits que apareixerien, amb una mica de sort, per a donar-li satisfacció una nit i desaparèixer… però ni apareixien ni desapareixien.
I que quins camins tenia tancats? Tots. Absolutament tots. Perquè estava a l'atur. Tot el dia tancada a casa, intentant endevinar si s'havia engreixat, o estava retenint líquids perquè li havia de baixar el mes, un mes, que no li servia de res, perquè, al cap i a la fi, al pas que anava, tampoc tindria fills, però que tampoc sobrava, perquè sense sexe… i l'única vàlvula de sortida, era aquell gos ronyós un record en viu del que havia sigut el seu excompany, un gos, d'aquells que en diuen "llepa conys", tot i que ella no l'haguès deixat acostar al seu ni de broma, no per fàstic (ja no en tenia, d'això), sino per por, perquè era una mena de gos sinistre i rabiut, que esperava ser davant d'ella per pixar-se damunt de la catifa, només per avisar-la que passaven cinc minuts de l'hora de la volta pel barri, que la vigilava per les nits, i la grunyia, si entrava a la cuina a les fosques (aquell era el seu territori), per a veure aigua, i el pitjor de tot… el pitjor de tot, era que gràcies a la ment malaltissa del gos, convertia l'alt nivell de calentura que duia dins, en una mena de desenfrè per restregar "la seva cosa" per tot el que trobava al parc: ja fos una pilota, un gos, o una gossa, o la cama inflada per les verius d'una vella, i si es ressentia, eriçava tots els seus pèls i els ensenyava les dents, i era per això, que desprès de sentir comentaris de l'estil "aparta aquest tros de mariconàs del teu gos del meu, que encara li agradará" o "mama, què fa aquest gos amb la meva pilota?", s'havia auto-vetat el parc, i ja ni tansols podia aspirar a conèixer algun altre propietari de gos per confretarnitzar-hi… i tenir-hi sexe, perquè no.

Però la cosa estava molt lletja. I ara, s'adonava, que el pitjor que havia fet el seu ex-company, no era fer-la fora del despatx on treballava (ell n'era el propietari), si no carregar-li aquell sac de puces amb potes i dents, perquè començava a mirar-la com ell la mirava, i perquè ho havia fet a traïció, sabent com desitjava ella tenir un cadell de gos bufò i faldiller que estès tot el dia demanant manyagueríes… i es que ja li va dir, el dia que el va fer fora de casa: "si no estàs amb mi… no estaràs amb cap altre".