Vademecum de les flors... (encisadores) 2006

(Darrera edició, revisada i ampliada)

Capítol 1er.-DESCRIPCIO:

La rosa es somiadora, irrepetible i bona xiqueta...com les il·lusions.
Mai pregunta res a ningú
Es queda callada, latent, tranquil·la...per tot arreu on va.
S'obra i tanca, com els cors(segons la bondat o la mala folla, de qui espera quelcom d'ella)
S'aguanta damunt terra, com pot. Que si cau, que si no cau...,
sacsejada pel vent del sud, o el del nord, o el de l'est, o...
...que collons! el del sud-oest, ostia, tuuuuuu!!!...
Te unes espines per si algú hi vol penjar
el morral,
o la bota,
o qualsevol somni que se l'hi antulli!!!
Però, ella aguanta somrient, encara que tallada i mig morta
dins d'un ram amb papers de colors (...i una aspirina perquè duri...i l'han tallat!!!).
Espera sempre, deixar anar el seu flaire atipador,
quan algú esmaperdut,
passa pel seu costat
rumiant c-a-b-ò-r-i-e-s, i buscant el seu boig somni.

Capítol 2òn.-BIOLOGIA:

Família: Rosaceas
Subfamília: Roseas
S'empelta en utopies fàcils d'aconseguir.
S'adoba amb petons, petonets i petonassos que ens van sobrar d'un final feliç.
Germina quan comença a córrer la sang per les venes(del 01/01 al 31/12, segons cadascú)..
Es desenvolupa sempre que algú, la necessiti.
Es mira en lluna tendra, però...mai es talla!!!
Es especialment important, en les sembradures d'amors o ½'s amors.

Epíleg.- ALTRES COLLONADES:

Acabat el seu caminar(que mai no torna),
deixarà el vestit de Festa Major, assecar-se
dins d'un taüt de llibre(a qualsevol pàgina, per exemple: entre la 41 i la 53).
I quan vingui l'hora fosca,
un ADOLESCENT, de mes de cent anys,
rellegint les antigues agulles de l'hora tendra,
tornarà a olorar el seu flaire,
de panteó polsegós,
arrancat d'un oblidat nínxol de biblioteca.

CHISSST!!!, ella no vol que ho diguem, però es la millor. Es...la teva LA ROSA. CHISSST!!!.