UTOPIA

Menjar un núvol d'escuma de cafè, sortint per la xemeneia fent bombolles de sabó i volar amb globus fins a la lluna.
Llençar-me de cap al mar recitant un poema de boira amb gust de llimona.
Recollir perles ensucrades per a fer-me'n un collaret que reflecteixi la verda claror de les cuques de llum amb olor d'espígol i ginesta. I enfilar-me a un arbre, carregant una motxilla plena de somnis de color blau, per compartir niu amb una àliga de plomes de cotó fluix.
I després, apaivagar la set xuclant núvols d'orxata amb el rostoll del blat acabat de segar.
Qui em pot negar un somni d'utopia? Qui em pot prohibir el goig de tornar a ser un infant? Ni que sigui en el breu temps d'escriure aquestes línies.