Cercador
Una sanefa coixa
Un relat de: Red PèrillNo és fàcil acomodar-se, evocar, o masturbar-se... en llençols aspres.
No els sento aliens, els sento aspres. SÓN aspres. Acomodatícia? Potser.
Però els llençols aspres són un garfi que mutila la poesia. Recordo pots de mel, però pesen més les hores mortes més aviat gandules i pansides.
Obria una llibreta, dibuixava quatre gargots, escrivia sense trobar-me,
i remirava el telèfon un cop i un altre, i et llegia a posteriori, per saborejar-te.
Sempre a posteriori.
Hagués volgut obrir un sobre,
i resseguir una pluma desafinada i escorreguda,
en una adreça impossible.
Hagués volgut llegir-te amb la boca oberta fins a poder sentir una cançó silenciosa,
delirar i poder sentir-te arrebossant-me fins a morir de gust.
Però les ciutats eren, massa sovint, revolts sense sentit.
No és fàcil trobar-ne una on aterrisar i sentir-la com a alfombra.
I a cada llosa, un sospir de recança, una sanefa coixa.
I és llavors quan l'enyorança despullava la solitud,
i la feia sentir vergonyosa i d'alguna manera irresponsable, i victimista.
I llavors flories i jo dissimulava...
No els sento aliens, els sento aspres. SÓN aspres. Acomodatícia? Potser.
Però els llençols aspres són un garfi que mutila la poesia. Recordo pots de mel, però pesen més les hores mortes més aviat gandules i pansides.
Obria una llibreta, dibuixava quatre gargots, escrivia sense trobar-me,
i remirava el telèfon un cop i un altre, i et llegia a posteriori, per saborejar-te.
Sempre a posteriori.
Hagués volgut obrir un sobre,
i resseguir una pluma desafinada i escorreguda,
en una adreça impossible.
Hagués volgut llegir-te amb la boca oberta fins a poder sentir una cançó silenciosa,
delirar i poder sentir-te arrebossant-me fins a morir de gust.
Però les ciutats eren, massa sovint, revolts sense sentit.
No és fàcil trobar-ne una on aterrisar i sentir-la com a alfombra.
I a cada llosa, un sospir de recança, una sanefa coixa.
I és llavors quan l'enyorança despullava la solitud,
i la feia sentir vergonyosa i d'alguna manera irresponsable, i victimista.
I llavors flories i jo dissimulava...
Comentaris
-
A poc a poc,[Ofensiu]panxample | 05-02-2011
aniré llegint i escoltant-te.
Profund,arraulit i sorprès.
M'agrada
Avant -
Una serp sense pell[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 31-01-2011 | Valoració: 10
Redéu, estic impressionat! Perdons, fa poc que estic a RC i no et coneixia. Et penso conèixer. Perquè el teu vers és molt poderós, fa pensar i és molt colorista, fotogràfic. Frases com "escrivia sense trobar-me", "una pluma desafinada i escorreguda", "i a cada llosa un sospir de recança" o "llençol aspre" són poesia pura. Se t'ha de llegir a poc a poc, ideal en una tarda plujosa com avui. Tinc sort de llegir-te i coneixer la teva poesia. Un plaer i una abraçada. Fins aviat.
aleix
l´Autor
64 Relats
121 Comentaris
65213 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63
Biografia:
Sóc Red de Pèrill, músic eclèctic i persona humana. A vegades també escric i faig videos inclassificables.Més enllaços:
Bandcamp
Mail: red_perill@hotmail.com
Twitter: @redperill
Últims relats de l'autor
- SANT JORDI CONTRA SANTIAGO ABASCAL
- VENJANÇA A DOMICILI
- •Ens veiem als núvols
- Virulència express
- La previsió del temps (Micro-clima)
- Capsulitis: Alfombres a preu de saldo
- La meva última oferta
- Primera cita
- Malaltia: Crònica
- Crònica d'un passeig qualsevol
- L'apocalipsi burleta
- Paisatges holístics III: La soledat dels avatars
- Are we human or are we dancer?
- Miolar per mimetisme
- Paisatges holístics II: Nus i desenllaç (versió premium)