La previsió del temps (Micro-clima)

Un relat de: Red Pèrill
La informació és la següent:

Ens passem els dies intentant agafar, apamar i encapsular la vida
(assenyala unes isòbares qualsevols)
La intentem verbalitzar, i la renyem molt fort quan es desvia un punt i coma.

Quan tenim fred, volem, egoistament, que ens abracin.

Després, passats els dies, ens despreciem potser una estona, i ens cau un (mal) llamp quan veiem que, oh, aquell racó de món que creiem secret i fet a mida està ple de turistes.

I a les nits, quan som a dins dels llits, refilem versets i cançonetes dolces per sentir-nos més aprop, ara dels uns, ara dels altres. Sempre intentant tornar a ser allò que suposadament vam ser i que creiem que era el súmmum de l'ordre i la delícia, tot en un. Potser bruts, potser despentinats, però sent la música en la dansa, sent la calma en el silenci.

Per últim, la gespa és molla: Ha arribat la primavera.
(I a dos dits dels teus llavis, me'n recordo de quan a les nits, a dins del llits...)

Comentaris

  • betixeli | 02-09-2014

    No és amor, és fred! Jjajaj, un cop em va dir aquesta frase i amb el temps (i després de descobrir el teu relat) he vist que les isòbares i els sentiments poden anar de la mà. Genial el relat! Una mica caòtic, però crec que ja ho buscaves.