•Ens veiem als núvols

Un relat de: Red Pèrill
Avui anava amb el meu amic imaginari pel carrer i ha començat a ploure a bots i a barrals i ens estavem quedant xops. Llavors he pensat: Joder, si tinc un amic "imaginari", perquè no tenir uns paraigües "imaginaris"?
Seguidament, ens hem concentrat els dos a saco, i PAM!, han caigut del cel dos paraigües maquíssims com dos cargols de mar (?).

Així doncs, he pensat que demà, si avui res no canvia, pensaré en tu molt fort, i et buscaré entre els núvols.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer