Una cita sado per Internet

Un relat de: sensualia

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

D'ençà d'aquella primera experiència en un club de sado, m'havia quedat el cuquet de tornar a sentir aquelles sensacions contradictòries, i tanmateix tan excitants. Amb en Joan n'hi he parlat alguna vegada, però sembla que, a part de comentar les impressions d'aquell dia, més aviat esquivi el tema. Per això em vaig decidir a aventurar-me a navegar per xats especialitzats en el tema.

De seguida vaig adonar-me que només faltava que posés un nom femení a la xarxa per tenir una allau de propostes de tota mena. Cosa que confirmava les meves sospites que, a banda que la majoria dels usuaris d'aquests fòrums eren homes, també la majoria els interessava ben poc el tema, i en realitat no buscaven sinó una relació fàcil. Hi havia molta gent que es presentava com a amo dominant, quan en realitat el que volien dir era que buscaven una relació de sexe on ells poguessin moure's sense tenir cap mena de mirament envers la persona que tenien al davant. Res a veure, doncs, amb el que buscava jo.

També vaig adonar-me que hi havia una enorme confusió entre el que podia ser aquella meva experiència de sado, amb el concepte de submissió, que per a molts no significava altra cosa que poder insultar i menystenir la dona per poder-ne disposar al seu gust. No m'interessava gens, tot plegat. No sé si hi ha dones que es prestin a aquest joc, però evidentment a mi no m'atreia en absolut.

Vaig canviar d'estratègia. Amb un nom masculí em vaig apuntar de nou a un d'aquests fòrums sol·licitant només poder parlar amb algun "altre" home sobre experiències en aquest món tan peculiar com és el del sadomasoquisme. I aquí ja va costar molt més de trobar ningú disposat a mantenir només converses sobre el tema. Van passar dies en què no connectava amb ningú, o quan trobava algú se'n cansava de seguida, perquè tenia ben poca cosa a dir. Fins que vaig topar amb un tal Andros. Al cap de poc em va confessar que la seva experiència era més aviat escassa, però que tenia molt d'interès en entrar-hi de ple. Això em va animar i donar una major tranquil·litat, perquè ben mirat jo no buscava cap expert sinó algú a qui poder confiar els meus secrets desitjos, i qui sap si proposar-li tenir una trobada amb ell per a provar-ho. Però això voldria dir confessar-li que en realitat jo era una dona.

Amb els dies vam anar acotant la qüestió. Coincidíem en la idea que es tractava d'explorar els cossos, de jugar-hi, de buscar-ne els límits i els ressorts per a contrarestar el dolor amb el plaer; o millor encara, de descobrir el plaer d'un dolor controlat. En qualsevol cas, el respecte mutu havia de ser-hi present tothora. Estava, ja. a punt de confessar-li que era una dona i que m'agradaria tenir una primera trobada amb ell, quan em va deixar glaçada amb la seva declaració: darrere del nick Andros, s'hi amagava també una dona. No era el que tenia previst, però ens vam sincerar l'una amb l'altra i vam anar concretant els detalls per a concertar una cita.

Va ser just el dia de la cita que, quan ja ho teníem tot acordat i els límits establerts, em va notificar que ella vindria acompanyada d'un home. I ho va dir com si la meva acceptació a posar-me a les seves mans donés per suposat que també incloïa la seva llibertat d'afegir-hi la presència d'un home en aquella primera trobada, com una joguina més en els seus jocs. I la veritat és que jo me'n vaig alegrar.

Quan li vaig dir a en Joan que tenia una cita per aquell vespre no va semblar que s'immutés excessivament. Es va limitar a dir-me que anés amb compte, sempre amb aquests aires protectors que tant agraden als homes.
- No m'esperis, perquè no sé a quina hora tornaré - li vaig dir fent un darrer petó de comiat.

Havíem quedat a l'habitació 236 de l'Hotel Barceló Sants. Seguint les seves indicacions, jo havia de demanar la clau a recepció i a l'habitació ja trobaria les instruccions pertinents. Primer, em semblava que hi anava ben tranquil·la, conscient del que podia trobar-me i més sabent que hi hauria la presència d'un home, però amb la garantia que estaria a l'habitació d'un hotel ben conegut i que per tant no em podia passar res d'especialment greu. Però encara no havia entrat al vestíbul de l'estació que un pessigolleig va recórrer tot el meu cos; em semblava entrar en un món incert, estrany, desconegut... Em començava a posar nerviosa, però no estava disposava a fer-me enrere; de manera que els dubtes van durar només uns instants, i vaig prendre decidida l'ascensor.

La noia de recepció, molt amable, em va donar la clau i em va assenyalar el camí de l'habitació. Tenia la impressió que s'havia de veure d'una hora lluny que venia a una cita... o potser em confonien amb una prostituta. Per sort no hi havia gaire gent i vaig accelerar el pas. El passadís era llarg i silenciós. Vaig tenir un altre moment de dubte; encara hi era a temps. Unes passes darrere meu em van impulsar de nou a avançar fins a l'habitació.

L'habitació era a les fosques, i només una tènue llum provinent de la finestra exterior amb la persiana no abaixada del tot deixava entreveure les ombres de l'escàs mobiliari. Damunt la tauleta de nit hi havia una nota que acabava dient que tornés a apagar el llum, perquè ja devien suposar que per llegir-la hauria d'encendre'l. M'havia de treure la roba, posar-la damunt la cadira, col·locar-me un antifaç que em deixava igualment a les fosques, i estirar-me bocaterrosa damunt el llit.

No sé l'estona que va passar ni si m'hi vaig quedar mig adormida, però tot d'una vaig notar la presència d'algú que es movia sigil·losament per la cambra. Em va venir un calfred inesperat, potser perquè aquella estona d'espera m'havia asserenat i ara em tornava a posar en situació. Se m'accelerava la respiració i m'adonava, com no ho havia fet fins aleshores, que tenia les cames ben obertes mostrant impúdicament el meu sexe.

En aquella posició, en Joan de ben segur que se m'hauria tirat el damunt per penetrar-me salvatgement pel darrere com li agrada a ell, i a mi també, està clar. Però una mà femenina em va lligar silenciosament una canyella a la capçalera del llit, i després l'altra, per acabar fent el mateix amb els peus. No sé si per tranquil·litzar-me a mi mateixa o per donar-li a entendre que estava bé vaig fer una mena de sospir de complaença i em vaig remoure una mica com s'hi volgués acomodar-m'hi. No vaig tenir altra resposta que un estirament de la corda que tenia lligada als braços, forçant la posició que aleshores ja no era tan còmoda. Havia estat un moviment a l'ensems dels dos braços, de manera que forçosament la noia havia de tenir-hi l'acompanyant, tal com m'havia dit. Notava una tibantor a les articulacions, amb els músculs tensats, que es va fer més evident quan van procedir a fer el mateix amb les cames. La primera sensació era que m'havien d'esquarterar, i vaig fer un gemec de dolor que es va perdre en la buidor i el silenci de la cambra.

Aquestes situacions d'espera tensa, no sé si premeditadament, em posen molt nerviosa però també m'exciten. Imagino que en qualsevol moment tant em poc caure al damunt una fuetada o una natjada, com puc trobar-me amb un objecte intrús perforant les meves intimitats, ara obertes de bat a bat. Res d'això. però, no va succeir. Una llengua suau, càlida, se'm passejava per l'esquena en un massatge tendríssim, gairebé imperceptible. Ja sabia, per l'experiència anterior, que un inici dolç no significa sinó la preparació del cos per a rebre les embranzides més violentes després. Seguia mentalment el recorregut d'aquella humitat sedosa que em recorria l'espinada, fins que en un dels seus descens va aventurar-se entre les natges cercant l'orifici anal que tenia al seu abast.

Una primera esgarrifança va sotraguejar el meu cos, alhora que el mateix moviment em va provocar una dolorosa estirada de les extremitats. Ja m‘havia oblidat que tenia braços i cames tensades al màxim. Un "tsssst" ben fluixet a cau d'orella em comminava a controlar les meves reaccions, pel meu bé, està clar. I tot seguit les carícies de la llengua, que a voltes deixaven pas a uns llavis igualment humits, van continuar la seva recerca, ara més tossudament a l'entrecuix. Oblidant el dolor de braços i cames, concentrava ara tota la meva atenció en el sexe que se'm feia més viu i notava ardent.

Les primeres palmetades damunt les natges em van tornar a remoure el cos, amb el conseqüent cruixir de braços, seguit d'un crit de queixa, i una sonora bufetada per a ofegar-lo. La noia se'm va asseure damunt l'esquena des d'on podia encetar un repicar de mans sobre la gropa, que després va canviar per unes baquetes com si estigués tocant la bateria. No eren cops exageradament forts, però la seva persistència esdevenia cada vegada més dolorosa. fins que va arribar un moment que em semblava que hi perdia tota sensibilitat. De tant en tant, alternava algun cop entre els llavis vaginals, que m'haurien fet rebotar si no fos perquè el pes de la noia m'acabava d'immobilitzar.

Un estat d'excitació s'estava apoderant de mi, i també d'ella que saltava damunt meu sense contemplacions. Tot d'una, un objecte fred, metàl·lic o de vidre, intentava penetrar en el meu interior que començava a deixar anar els fluids que li facilitarien l'entrada. No el tenia introduït del tot, quan un objecte semblant repetia l'operació pel meu anus. Volia cridar, però no em sortien les paraules de la boca i tampoc era la meva intenció aturar aquella doble invasió que traslladava la cremor que sentia a les natges cap al meu interior.

La noia es va alçar per col·locar-se entre les meves cames, movent i removent els artefactes que tenia clavats en ambdós orificis, com si pretengués engrandir-los. Era una sensació indefinible d'un dolor que no em permetia concentrar-me en el plaer que em proporcionava la penetració, o d'una excitació plaent que ofegava amb escreix les batzegades doloroses. Necessitava desfogar-me i deixar-me anar, rendir-me als embats d'aquelles peces inertes que ella recargolava al meu interior, i que
jo amarava amb fluxos desfermats de les meves essències. Però també això estava sota el seu control, i noves natjades em retornaven la cremor que m'abrusava les besanques.

Es va estirar damunt meu pressionant el seu pubis sobre la part més adolorida, mentre amb les mans s'obria pas cercant-me els pits, fins aleshores aplatats damunt del llit sota el pes del meu cos i ara també del seu. Els va magrejar amb una duresa que gaire bé ja ni sentia, absorta com estava amb les estrebades dels braços adolorits, de les anques cremants i del sexe ardent. No sé si va ser ella mateixa qui va clavar-hi als mugrons sengles pinces metàl·liques que m'acabaven d'embogir. Volia demanar que parés, que aturés aquell joc que per a mi començava a ser infernal, i que tanmateix m'excitava fins al descontrol més absolut.

Es va asseure de nou sobre la meva esquena, ara però de cara endavant, de manera que les pinces em masegaven encara més els mugrons que semblava que m'havien d'esclatar. Em va col·locar un collar per poder-lo estirar des del darrere. Amb els braços tensats com tenia, em costava aixecar el cap, però ella insistia provocant-me un ofec que va ser ràpidament complementat per un membre viril que en una acrobàtica posició s'havia col·locat davant meu. Succionava amb un delit desenfrenat, amb el desig exprés d'explotar en un orgasme que preveia descomunal.

Però, una vegada més, ella controlava els meus impulsos i les meves reaccions. Va parar en sec, i la polla que havia estat engolint durant uns llargs minuts es va retirar, no sense abans colpejar-me la cara com si pretengués espolsar-se les meves ensalivades. Hi va haver una pausa, durant la quan la noia s'anava aposentat cada vegada més sobre la part superior del meu tors, retornant-me el dolor de les pinces que tenia enclavillades als pits. D'una estrebada va sortir del meu anus la joguina metàl·lica que havia aconseguit dilatar a bastament l'orifici d'entrada. I sense donar-li temps a què es contragués, vaig notar la penetració sobtada i fins al fons d'aquell membre viril que abans havia tingut a la boca. En un ràpid moviment la noia es va posar a la capçalera del llit enclastant el seu sexe a la meva cara. L'home em cavalcava a un ritme frenètic, i jo notava com en el meu interior pràcticament col·lidien el seus fal·lus i el vibrador que tenia incrustat a la vagina. La noia pressionava el meu cap perquè m'abeurés d'una correguda incessant que eixia d'aquella xona que ara penetrava amb al llengua. Un xicle embogit de l'home que semblava a punt a deixar-se anar, em va transmetre una descàrrega per tot el cos esclafint en un orgasme incontrolat, alhora que mossegava amb ràbia els llavis vaginals de la noia que va deixar anar també un gemec de dolor contingut.

Van ser uns segons de vertigen, en que vaig sentir-me inundada de plaer com poques vegades no havia sentit. El dolor de braços i cames per haver estats sotmesos amb aquella tensió durant tota l'estona, no el vaig sentir fins després, quan en Joan em va deslligar tot confessant-me que ell era l'Andros amb qui havia contactat, i la noia una amiga seva que s'havia prestat a acompanyar-lo.

Autora. Carla

Ara, els relats de SENSUALIA també en format llibre.
Pots adquirir el teu llibre de SENSUALIA a
http://www.lulu.com/content/4928408

Comentaris

  • Impressionant[Ofensiu]
    Adam | 19-12-2008 | Valoració: 10

    Sembla impossible, però és cert que hi ha altres formes d'entendre i de viure les relacions