Plaers remunerats

La història que ens va explicar en Joan sobre la seva experiència a la sauna masculina ens va semblar realment morbosa, i un xic escabrosa, val a dir-ho. Però està clar, una cosa és que t'ho expliquin i una altra és viure-ho en persona, o com a mínim ser-ne testimoni directe. En Joan havia complert la seva penyora, però nosaltres ens havíem hagut de conformar esperant que tornés, tot fent les nostres conjectures sobre el que podia haver passat, i després escoltant la seva versió.

El joc que havíem encetat la setmana anterior tenia el seu al·licient, i ens havia engrescat de valent, però ho podíem millorar. La prova que hagués de passar el següent que li toqués en sort miraríem que fos en presència dels altres, de manera que tots en poguéssim gaudir. Aquesta vegada, l'atzar va voler que fos el torn de la Cris. La veritat és que hauria preferit que m'hagués tocat a mi, perquè tot feia preveure que cada nova prova podia ser més agosarada que l'anterior.

També aquesta vegada vaig acabar imposant la meva proposta, tot i les reticències inicials d'en Sergi, el xicot de la Cris. Soparíem tots plegats com cada divendres al seu apartament, però prèviament la Cris hauria posat un anunci a la secció de contactes de Loquo. Podia redactar-lo com volgués però havia d'incloure una remuneració econòmica. Si es rebien trucades no en podia rebutjar més de dues seguides, i nosaltres ens reservàvem el dret d'intervenir quan ho creguéssim oportú.
- M'esteu demanant que em prostitueixi? - va fer la Cris, mig en broma però segurament perplexa per l'inesperat de la proposta.
- Agafa-t'ho com una aventura remunerada - va saltar en Sergi amb la intenció de salvar-li l'honor.
- Ei! Que consti que els diners que es cobrin serviran per pagar el sopar - vaig afegir-hi jo per deixar clar que es tractava d'un joc en el qual hi participàvem tots.
- Com si fos un servei a la comunitat, dona... - va reblar en Joan.

El divendres, doncs, vam ser més puntuals del que sol ser habitual en nosaltres. Però a ells no els va agafar desprevinguts perquè ja ho tenien tot a punt, el sopar preparat i l'anunci publicat: "Vols passar una estona inoblidable, vine al nostre apartament. Sirc". A la Cris se la notava nerviosa tot i els esforços d'en Sergi per fer-li costat i amanyagar-la com mai, donant-li a entendre que era un joc i que, en el pitjor dels casos, en unes hores ja hauria passat. Al capdavall havia estat ella qui havia proposat encetar aquesta mena de juguesques.

No vam tenir massa temps de comentar com es podia interpretar aquest "nostre apartament" de l'anunci, que la Cris insistia que volia donar a entendre que no estava sola, ni tampoc si era adequat el preu de 200 euros que s'hi havia posat. Va sonar el telèfon. Com en aquelles pel·lícules policíaques en què s'espera la trucada del delinqüent o segrestador, ens vam mirar tots la Cris indicant-li que agafés el telèfon alhora que ens hi acostàvem per poder escoltar la conversa. Va durar ben poc. Potser per por, o potser perquè realment la veu i el to del possible client li va semblar poc de fiar, aviat el va penjar.

Encara era d'hora per posar-nos a taula i vam continuar fent-la petar, en Joan insistint que trobava excessiu el preu de 200 euros. Era una manera de seleccionar el personal, evidentment. La Cris es posava tota cusona als braços del seu xicot, a qui besava constantment, amb un posat de xai que espera l'escorxador i que es vol fer perdonar. Una segona trucada, i aquesta vegada semblava d'una persona més jove. La Cris li va fer tot un paperàs, amb mots exageradament afalagadors per a ser reals, però que probablement són els que espera sentir el comprador de sexe. Van quedar per les onze. Teníem encara més de dues hores per endavant, així que ens vam proposar entaular-nos, no fos cas que haguéssim de deixar les postres a mig.

Una nova trucada, però, ens va interrompre de nou. La Cris ja estava envalentida i tampoc hi va posar massa problemes, sobretot quan va sentir que volia venir llavors mateix, el temps just d'agafar un taxi i arribar fins a l'adreça que li donaria ella. La cosa es posava interessant. La Cris va córrer cap a l'habitació, per posar-se quelcom adient per a la situació: unes malles horroroses i un body de color vermellós de no pas millor pinta. Animada per la situació em vaig abraçar a en Joan fent-lo caure estirat al sofà, i jo al damunt. En Sergi posava ordre a la saleta on ens trobàvem, per on forçosament havia de passar el client per anar a l'habitació.

A peu dret, com si s'estiguessin acomiadant, en Sergi i la Cris es besaven apassionadament. El cuquet devia córrer per dins. Nosaltres ens quedaríem allà per veure els primers passos dels qui havien de protagonitzar l'escena, i intervindríem o ens faríem fonedissos segons com pintés tot plegat. Va sonar el timbre. Un darrer petó, i en Sergi va venir a seure amb nosaltres al sofà. Jo vaig quedar al mig de tots dos, amb la brusa descordada i adoptant un posat de voler-me'ls menjar. El braç d'en Sergi es recolzava sobre les meves espatlles en una abraçada amical, mentre la mà d'en Joan s'orientava més directament cap a l'entrecuix.

Vam sentir les veus provinents del rebedor, i tot seguir es va obrir la porta de la sala. Vam quedar glaçats. La Cris, amb cara esgrogueïda i posat vacil·lant, portava de la mà un home panxut i llardós que devia passar dels seixanta, d'un aspecte realment desgradable. Ella ja tenia els diners a la mà, però estic segura que de bona gana els hi hauria retornat, afegint-n'hi dos-cents més, perquè se n'anés. Ens vam mirar tots tres, sense aixecar-nos del sofà, astorats però decidits a fer alguna cosa per evitar el mal tràngol de la Cris.
- Aquí mateix, nena - vaig cridar amb aires de mestressa, tot indicant-li el petit sofà que teníem al davant -. Que les habitacions estan ocupades.

L'home va fer un intent de protestar que va ser ofegat per un petó de llavis closos de la Cris, alhora que li posava la mà damunt del paquet difícil de distingir sota els plecs greixosos de la panxa. L'home es mostrava indecís, entre continuar amb la seva reivindicació d'un lloc adequat per a esbafar-se en raó del preu pagat o engrapar, malgrat tot, aquelles carns tendres que tenia al davant. La Cris no semblava que hagués entès el nostre missatge de no tirar endavant amb la cita i provocar la seva fugida a base d'incomodar-lo, perquè malgrat la repugnància que devia provocar-li el continuava amanyagant, li agafava les mans per posar-les damunt dels seus pits i començava a descordar-li els pantalons. Però l'home panxut insistia en reclamar un lloc més adient i sobretot més discret.
- Si el senyor és tan primmirat i no li està bé, ja se'n pot anar - vaig tornar a intervenir amb el mateix to de veu autoritària de mestressa de bordell -. Torna-li els diners i que se'n vagi.
- Amb el que m'ha arribat a magrejar? - va protestar la Cris que mantenia la mà d'aquell home aferrada al seu pit - ... Deixem-ho a la meitat?.

I sense donar-li massa temps per a reaccionar l'acompanyà cap a la porta, ara gairebé arrossegant-lo, amb un bitllet de cent euros a les mans. "Guapíssim", vam sentir que li deia a l'hora que li clavava la porta pels morros. Vam respirar alleugerits, i potser més nosaltres que no pas la Cris que es lamentava d'haver perdut cent euros.

Decididament ens vam posar a sopar, tot recomanant a la Cris que tanqués el telèfon perquè no ens importunessin més. Gaire bé ens disculpàvem per haver-la posat en una situació tan enutjosa al no preveure la mena de gent que podia acudir a la cita, però ella insistia que ja no li venia d'aquí i estava disposada al que calgués. Tot va acabar com una anècdota, amb bromes incloses imaginant les capacitats amatòries d'aquell home de panxa prominent i les posturetes més inversemblants que s'hi podien fer. I la conversa va derivar, com sempre, per mil i un temes diferents que res tenien a veure amb el repte que ens havíem proposat per aquell vespre.

De nou el timbre ens va retornar al joc mal iniciat però no acabat del tot, ja que quedava la cita que la Cris havia acordat per a les onze. I les eren en punt. Aquesta vegada no hi va haver tantes corredisses, talment ja estiguéssim avesats a aquesta mena de visites. Ni tan sols el caminar de la Cris no tenia aquells aires de professional que tan bé havia sabut representar la primera vegada. Nosaltres ens van limitar a seure altre cop a la saleta, pendents de la pinta que podia fer el nou client, i disposats a intervenir si calia.

Donava la impressió que aquesta vegada es retardava més del compte. I quan en Sergi volia aixecar-se per veure què es coïa al rebedor, es va obrir la porta. La Cris, encobrint com podia el seu client, passà com una exhalació cap a la cambra sense ni dirigir-nos la mirada, i molt menys presentar-nos la seva presa. Semblava una home relativament jove, de bona planta i de millor presència. Aquesta vegada la Cris estava disposada a gaudir en solitari de la prova que li havíem posat. Ens vam mirar tots tres, sense saber massa què fer, tret de procurar el màxim de silenci per poder sentir el que succeïa dins de l'habitació.

Mentrestant, en Joan m'havia posat la mà sobre les cuixes i encetava un moviment ascendent. Era evident que no es resignava a fer el paper de mer espectador, i menys quan l'espectacle ens era vedat. La mà d'en Joan sempre és per a mi com una descàrrega elèctrica que em remou tot l'interior i em posa al cent, però aquesta vegada estava més pendent del que podia passar amb la Cris, i d'en Sergi que tenia a l'altra costat del sofà, i que no podíem deixar de banda.

Sense massa apassionament, doncs, mentre intentava correspondre les carícies que em dispensava en Joan, petonejant-me frisós alhora que els seus dits ja havien traspassat el llindar del meu sexe, amb una mà tirada enrere acaronava l'entrecuix d'en Sergi, segurament també més pendent del que s'esdevenia a l'altra habitació. Vaig acabar d'espatarrar-me al sofà, passivament, deixa
nt que tots dos juguessin a descobrir el meu cos que a poc a poc anava quedant al descobert. A tot estirar les meves mans palpaven a banda i banda sense cap fita precisa. L'únic moment en què realment vaig sentir un tremolor interior farcit de luxúria i de desig, que podia anunciar l'inici d'un descontrolament total, va ser quan els vaig tenir tots dos amorrats als pits. Vaig pressionar els seus caps amb les mans de manera que les xuclades sensuals i amorosides es van convertir en mossegades roents que començaven a embogir-me.

I ho hauria fet si els crits i gemecs provinents de l'habitació no ens haguessin interromput. Pel somriure d'en Sergi vaig intuir que interpretava els crits de la Cris com a exageradament forts per a no ser fingits; en canvi els esbufecs del noi semblaven realment d'algú que havia esgotat totes les forces. Vam esperar uns moments, retornant als amanyagaments suaus del principi, més pendents de la porta de l'habitació que del que teníem entre mans.

No van trigar a sortir. Amb la mateixa discreció que a l'entrada, la Cris el va acompanyar, ara nua, fins a la porta del pis. I en uns moments la van tenir allà, palplantada davant nostre amb dos-cents euros a les mans i una rialla franca que evidenciava que no s'ho havia pas passat tan malament. Sense dir res, es va agenollar davant meu i va començar a menjar-me el cony amb una destresa i una passió encomiables. Sens dubte, volia agrair-me haver tingut la pensada de proposar aquell joc especialment per a ella. Al cap de ben poc ens trobàvem tots quatre immersos en una voràgine de passions desenfrenades, alliberats de tensions i disposats a deixar anar els nostres cossos fins allà on ens portés el desig compartit. Va ser una nit memorable.

Autora: Carla de http://sensualia.wordpress.com/

Ara, els relats de SENSUALIA també en format llibre.
Pots adquirir el teu llibre de SENSUALIA a
http://www.lulu.com/content/4928408